dimecres, 25 de maig de 2016

Sovint un nen petit


Ens ha visitat un poeta que diu que ara fa cançons, però té el problema que no sap cantar.
-M'ajudarieu? Em farieu de cor? -ens ha demanat.
Ens ho estem rumiant, i hem quedat que d'aquí uns quants dies ja li direm què.
Es fa dir cançoner.

Veieu una de les seves cançons:

Sovint un nen petit,
desvergonyit i punyetero,
desperta en el meu pit;
i vaig així pel món
-pillet, pillet petit!,
pillet, pillet petit!-:
mortificant la població
sense repòs ni compassió!
Sabeu?, les farinetes
les prenc amb picantó!

Cor:
Pillet, pillet petit!,
pillet, pillet petit!
Pillet, pillet petit!,
pillet, pillet petit!
Sabeu?, les farinetes
les prenc amb picantó!


Ningú no plora amb pena
per una panxa plena!
Sovint, sovint, altres vegades
barrino com un cuc;
i vaig així pel món
-un cuc cuquet, cuquet!,
un cuc cuquet, cuquet!-:
corcant corcant com un corcó
els fonaments de la nació!
Per treure el buc de pena,
no perdo l'ocasió!

Cor:
Un cuc cuquet, cuquet!,
un cuc cuquet, cuquet!
Un cuc cuquet, cuquet!,
un cuc cuquet, cuquet!
Delicadet de mena,
dolent per vocació!


 Cansat de l’excel·lència
em torno decadent;
és llavors quan en mi borda
el gos impertinent.
I vaig així pel món
-un gos molt bigordós!
un gos molt bigordós!-:
gratant, llepant, escarbotant,
nens espantant, fent el dolent!
M’agrada d’embrutar-me
davant l’Ajuntament!

Cor:
Un gos molt bigordós!
un gos molt bigordós!
Un gos molt bigordós!
un gos molt bigordós!
M’agrada d’embrutar-me
davant l’Ajuntament.


Aquell qui desafina
fa el cant desavinent.
Sovint, sovint a la impensada,
em dóna per cantar,
i vaig així pel món:
-Quan veig les tomateres
pintades de vermeis,
comprenc que la Natura
és mare de remeis!-
I així encomano l’optimisme
d’un bon matí primaveral;
talment com la cardina
al capdamunt d’un pal!

Cor:
Quan veig les tomateres
pintades de vermeis,
comprenc que la Natura
és mare de remeis!
Talment com la cardina
Al capdamunt d’un pal!


El rei de les Espanyes,
els reis del Continent,
no em són res, ben poca cosa,
quan ve que em sento rei.
I vaig així pel món
-el rei del meu llitet!
el rei del meu llitet!-
sempre manant i disposant,
allò que tinc per decidit:
(ho dic perquè sempre hi ha algun republicà tocatardà que es fa el desentès; són gent, en general,  despistada que no saben on van, que no s’adonen que la monarquia és el règim del futur!)
paraula de monarca,
quedeu ben advertits!

Cor:
El rei del meu llitet!
el rei del meu llitet!
El rei del meu llitet!
el rei del meu llitet!
Paraula de monarca,
quedeu ben advertits!


 Això és una comèdia,
també un vodevil,
drama, tragèdia, psicodrama
i tot el que vulgueu!
I anem així pel món
-taxim, tatataxim!
taxim, tatataxim!-,
ficats a dalt de l’escenari
entre els faldons del calendari!
Quan baixarà el teló,
veureu, llavors, amics -quina il·lusió-, el rerefons de la funció!

Cor:
Taxim, tatataxim!
Taxim, tatataxim!
Taxim, tatataxim!
Taxim, tatataxim!
Quan baixarà el teló,
veureu, llavors, amics -quina il·lusió-, el rerefons de la funció!

(Salvador Giralt)