divendres, 20 de gener de 2012

dilluns, 16 de gener de 2012

A propòsit d'un sonet de Carles Fages de Climent ¿Com podria ésser jo si fos un altre?

Avui anirem directament a allò que és essencial. El poeta de Figueres, en aquest sonet filosofal hi toca més que mai. ¿Com podria ésser jo si fos un altre? Bona pregunta..., i tant, una pregunta de les bones... I en tinc moltes més: són de debò les ànimes de la nostra associació? O sigui, aquesta venerable associació que em digno presidir..., i que sovint realitzem migdiades memorables, gairebé apocalíptiques, existim?, hem existit mai? I en el Món, en el gran Món,  hi ha algú..., alguna intel·ligència...? Són preguntes que fan reflexionar. Els subjectes, les persones..., l'Aparici, per posar un exemple..., quin misteri el nostre Aparici!; és... alguna cosa més que una simple apariència; i fins i tot... podríem afirmar que és... una persona?, podríem afirmar que som persones?; vull dir..., metafísicament, s'enten; o sinó físicament, que això també correspon. I si no és una persona..., oi que fa voltar el cap? Si no és... Sí, Aparici, no t'ho prenguis malament, ja sabem que tens molt de caràcter, però... realment, ets algú? I el nostre benvolgut Lletraferit de Manlleu? Per no parlar de l'Emprenyat de Sant Hipòlit... A vegades semblaria que sí..., d'altres vegades semblaria que no... Ah, no sé què pensar! ¿Com podria ser jo si fos un altre? Preguntes, preguntes sense fi...

Jo sóc com sóc i em dol d'ésser talment,
però, senyors, si fos d'una altra guisa,
o renegava de la meva gent
i d'ésser fill d'Ignasi i de Lluïsa;

si no aguantés el buf del propi vent
o em decantés com el torrell de Pisa,
o bé a manlleu d'una aliena ment,
donava vela a una novella brisa.

Faig com el faig que es purifica al foc,
fidel als daus de vori del meu joc,
i als putxinel·lis d'un petit teatre.

Si ara filés entorn d'un altre fus
i per més veu deixés el trobar clus,
¿com podria ésser jo, si fos un altre?