dijous, 9 de juliol de 2015

Salh d'Escola, el qui va dir a la seva dama que estava morta. Gran esfortz fai qui chanta ni·s deporta



Aquest trobador agosarat, en Salh d'Escola, que literalment vol dir Surt de l'Escola, ens agrada molt.
Això de sortir de l'escola dóna molt d'optimisme i bon ambient, però dèiem que és agosarat perquè en un moment de desfici va dir morta a la seva amiga. Sembla que això va tenir consequències molt amargues, i el desfici va augmentar enormement. De Salh d'Escola, tot i que en el seu temps era un trobador de renom, només se n'ha conservat una cançó.
El Monjo de Montaudon, a la seva galeria satírica de trobadors li dedica una estrofa:

Sail d'Escola es lo deses,
que de joglar s'es faitz borges
a Brajairac, on compr'e ven;
e quant a vendutz sos conres,
el s'en vai pois en Narbones
ab u fals cantar per presen.





Gran esfortz fai qui chanta ni·s deporta
e cuy amors no mante ni conforta.
Per mi us o dic, que sec la via torta,
e car chanti d’amor d’aimia morta,
menhs ai de sen
que no·n ac selh que culhic la redorta
don fon pendutz al vent.

Fa gran esforç qui amb diversió es comporta
si un tant d’amor no el manté ni conforta.
Per mi us ho dic, que faig la via torta,
car vaig cantant d’amor d’amiga morta,
i tinc menys seny
que aquell que aplega la soga colltorta
d’on fou penjat al vent.

Per aisso m’es salvatga i esquiva
quar l’apelliey morta, sana e viva.
Enqueras vuelh e no sai si m’o pliva,
si a lieys platz, qu’elha·m sia aiziva
celadamen,
quar plus s’empren amors quan recaliva,
e tug mal eyssamen.

I d’aquí ve que és salvatge i esquiva,
car morta li vaig dir i és ben viva.
I encara vull, i de fet res no ho priva,
si a ella plau, que em dongui acollida
secretament,
perquè s’encén l’amor quan recaliva,
i el mal vol guariment.

Hieu cujava, e no sai si m’o digua,
qu’om se degues venjar de mal’amigua,
mas er vey be que si meteys destrigua
selh qu’ab amor guerreia ni playdigua
son scien,
e conosc ben que no·lh dey mostrar migua
vas lieys mo mal talen.

Pensava jo, no sé si és bo que ho diga,
que hom s’ha de venjar de mala amiga,
mes ara veig que a si mateix fustiga
el qui amb amor guerreja i litiga
a dretcient;
i comprenc que m’he de mostrar a la mida
i no de mal talent.

Truep la decir, mais no sai cum la segua,
que danan me s’en va plus d’una legua.
Ben aya selh que a mos ops la pregua,
qu’avenhat m’er que·n esfrangua la tregua
don fi·l coven,
que re no sen qu’es bes qui·n amor negua
pus qu’en aigua corren.

Desitjo molt, mes s’ha tornat romeva
i davant meu gran avantatge em lleva.
Bé hagi aquell que en el meu nom la prega,
car m’és precís aviat trencar la treva
i el jurament;
que va venut aquell qui l'amor nega
més que l'aigua corrent.

(trad. Salvador Giralt)