Seguint el curs de les nostres investigacions en relació al País de la Son, Ovidi ens dóna algunes pistes per arribar-hi. Les transcric literalment perquè aquests darrers dies se m'ha demanat amb insistència la direcció d'aquest país. Escolteu, els qui no podeu dormir; llegiu amb atenció, pssss....:
S'obre un avenc profund a prop del país dels cimeris,
com excavat, que del Son profund és casa i capella:
mai amb els raigs naixents, ni al mig del seu curs, ni a la posta,
Febus no hi pot arribar; de la terra surt una boira
que amb la fosca es barreja, i la incerta llum del crepuscle.
L'au matinera de cap encrestat no crida l'aurora
amb els seus cants, aquí, ni amb la seva veu el silenci
trenquen els gossos atents, ni l'oca, més llesta que els gossos;
ni animals de corral, ni feres, ni branques mogudes
per l'oreig, ni clamors de llengües humanes no hi sonen:
tot és un mut repòs; només surt del fons de les roques
l'aigua del riu Leteu, que s'escola fent un murmuri
i convida a la son, el corrent, en xocar les pedretes.
dissabte, 14 de març del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
Tin tin, tin tin, les pedretes mogudes per l'aigua, això és el que m'agrada més!
L'aigua que no hi falti, però... casum les oques de Déu que sempre la volten! No me'n parleu, quines pessigades! I tant que son pitjors que els malparits dels gossos!
Sr President, em convé molt de trobar aquest país perquè fa molts dies que no puc dormir. De fet ja ni me'n recordo d'aquella època que dormia d'una tirada no sé quantes hores. Era tan agradable! Però..., el país dels Cimeris? Podria donar alguna indicació suplementària?
Al país de la Son sabeu si tenen àllò que en diem NYONYA, aquella mandra somnolenta...
Imma
Sí que n'hi ha sí, de Nyoya, molta!
Ho sé perquè durant molts anys en feia el contrabando. És negra com el cafè però pesa com el plom.
Encara en guardo un parell de sacs, i la veritat no sé què fer-ne. Si esteu interessada podem negociar el preu...
Això de la Nyonya sembla molt interessant. M'agradaria provar-la. Com es pren?
Grans Amics de la Migdiada,
no saben que ahir va ser el Dia Mundial de la Poesia, p.e.
AQUESTA HISTÒRIA QUE COMENÇA
és anodina i és immensa,
i és un cas com un cabàs!
.......
Imma
La poesia, sí, molt interessant... com aquells versos immortals del nostre Virgili:
"Trobador de Catalunya,
vaig de castell en castell,
del pinet de la meva arpa
deixant volar los aucells..."
El que passa és que això de la nyoya ens té molt fascinats. Fa dies que hi penso...
Jo també en tinc d'aquesta medecina en potets econòmics. Si us plau, si esteu interessats passeu pel meu consultori. Son unes pólvores que s'apliquen directament per tot el cos i pels llençols quan t'has llevat la roba abans d'empijamar-te. Infalibles!
Això de nyoya ve de nyonya?, ai vull dir de ronya?
No, ve de conya!
El club de lectura a la Tralla del Romanço de l´Ambròs i del seu tros, quan es fa?
Imma
Publica un comentari a l'entrada