Com sigui que parlant en general els animals ens porten un gran avantatge en la pràctica de la migidiada, per això els hi diem "els nostres mestres". El que no havia vist fins avui és un gat que llegís. L'he trobat en un correu enviat per L'Òscar R., i si aconsegueixo de superar unes petites dificultats tècniques, aviat el podreu veure. El que ara mateix em pregunto és si es tracta d'un cas aïllat, o si no ho és tant..., perquè sense anar més lluny, el nostre Aparici té uns coneixements lingüístics considerables... Els animals tenen molt de temps i els humans cada dia que passa en tenim menys. És clar, juguen amb avantatge! Maleida pressa!
Bé, la imatge de l'Òscar no és ben bé aquesta (els problems tècnics... uf!), però aquí a dalt teniu un bonic exemplar de gat de biblioteca.
3 comentaris:
your blog is well well well......
Aquesta senyoreta To Visit My i els seus enllaços em recorda allò que diu el comentari anterior sobre el País de la Son:
"Pels voltants, escampats, imitant figures diverses,
jeuen tans somnis lleugers com espigues té una collita,
o com fulles un bosc, o grans de sorra una platja".
Ah, senyor president, això de somnis lleugers com espigues té una collita...: el món dels homes!, el món dels homes i de les dones!
Publica un comentari a l'entrada