Benvolguts associats, després de tantes trifulgues i tensions com hem viscut últimament en el si de la nostra pacífica associació, i per tal de trencar amb aquest període tan tumultuós, aquest període tan inclassificable..., voldria transcriure un cant del Rig Veda sobre els orígens de l'Univers. Sí, ahir mateix va instal·lar-se en els nostres locals un iogui barbut que viatja amb l'única companyia d'un parell de llibres, i la seva presència està contribuint decididament a enlairar els nostres esperits. Escolteu:
"Llavors no hi havia ni el que hi ha ni el que no hi ha. No hi havia firmament ni cap cel més enllà del firmament. Quin poder hi havia? A on? Qui era aquest poder? Hi havia un abisme d'aigües insondables?
Llavors no hi havia mort ni mortalitat. No hi havia signes de nit i de dia. L'U alenava per la seva pròpia força, en pregona pau. Només hi havia l'U: no hi havia res més enllà.
La fosca estava amagada en la fosca. El tot era fluït i sense forma. Però sobtadament, del buit sorgí l'U pel foc del fervor.
I de l'U sorgí l'amor. L'amor és la primera llavor de l'ànima. La veritat d'això la trobaren els savis en llurs cors: cercant en llurs cors amb prudència els savis trobaren aquest lligam entre el ser i el no ser.
Qui coneix en veritat? Qui ens pot dir d'on i com sorgí aquest univers? Els déus són posteriors al seu origen: qui sap doncs d'on ve aquesta creació?
Només aquell déu que observa des del cel superior: només ell sap d'on ve aquest univers, i si fou creat o no creat. Només ell ho sap, o potser no ho sap."
Rig Veda X. 129 (trad Joan Mascaró)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
President, estic molt emocionada, això és molt bonic i misteriós!
Però aquest final... Si el déu de dalt de tot no sap ni d'on venim ni on anem...; perquè algú ha de saber-ho, no?
El qui ho sap tot és el Lletraferit de Manlleu. Pregunteu-li!, pregunteu-li! Segur que en sap alguna cosa!
En relació a això que em demaneu..., i sense cap intenció de ser presumptuós, només un comentari: el món creat en el que vivim és l'1,2,3,4,5,6,7,8,9,10,11,12,13,14... i etcètera...; què hi ha abans d'això? La resposta és ben simple: el zero partit pel mig.
A mi em sembla evident que l'ou va ser abans que la gallina, i l'ou té una forma mig esfèrica... (tot i que també hi ha ous quadrats com saben totes les persones que han menjat al meu restaurant, i que no són poques precisament). Lletraferit, no aneu pas desencaminat amb això del zero partit pel mig, trobo que us hi acosteu... Però el que no acabo d'entendre és com es pot partir el zero?
Escolteu que diu sobre l'origen del llinatge dels ocells, que va ser el primer d'existir en aquest món, el famosíssim Aristòfanes, en la seva obreta, els Ocells:
"Al principi existien el Caos, la Nit, el negre Èreb i el Tàrtar gran; no existien ni la terra ni l'aire ni el cel; en el si infinit de l'Èreb, la Nit de negres ales va pondre el primer ou no fecundat, del qual, en el gir de les estacions, germinà Eros el desitjat, fúlgid en la seva espatlla per ales d'or; semblava un remolí de vent. I Eros, unit al Caos alat en l'ample Tàrtar, nià el nostre llinatge, i fou el primer que portà a la llum. (trad.Manuel Balasch)
És veritat que els primers de tots van ser els ocells, jo des de petit sempre n'he vist, i quina sort! Us imagineu un món sense ocells? Els nostres àpats serien només de pinso i galetetes, és clar que també hi ha els ratolins calentets..., i els insectes cruixents, però no és el mateix. Els nostres dies, si no fos pels alegres ocellets, amb les seves cançons, les seves volades, els seus saltirons..., serien molt tristos.
L'altra dia i sense previ avís, la Diana i la Sussi, amigues meves des de la més tendra infància, van desaparèixer sobtadament, i no m'he sabut res més. Licor, que potser en saps alguna cosa?
Senyor Bucèfal, oi que els estatuts de la nostra societat prohibeixen menjar-nos els uns als altres? Com, si no, podríem fer la migdiada ben dinat i abandonar-nos a la pacífica son?
Ara acabo de tornar de Lloret i estic ben sorprès pel caire prenen les converses en la nostra associació recreativa. En Franz m'ha posat al corrent, i diu que no entén les desavinences entre els humans i els animals, perquè no són pas gèneres que estiguin separats: sap d'un home, diu,que es va convertir en un escarabat, i jo també se d'un home que es va convertir en un ase...
Escolteu, per acabar amb el problema aquest de les mossegades proposo que tots ens fem vegetarians!
Publica un comentari a l'entrada