Una cançó de Peire d'Alvernha

Aquests dies ha aparegut un trobador a la nostra associació, o potser per parlar amb més propietat hauria de dir un juglar, i per les nits cada dia hi ha revetlla. Es fa dir el Passarell. S'acompanya amb una mena de guitarró de corda, i té un repertori inacabable. Em sembla que coneix les cançons de tots els trobadors, perquè li diuen: saps aquella que fa..., i la canta! N'hi ha una que m'ha agradat particularment, perquè va sortint tota la trepa trobadoresca.

"Faré un cant d'aquests trobadors
bons cantadors de tots colors
de qui el pitjor es creu excel·lent.
Com que entre ells jo veig cent pastors
de música poc sabedors,
que cantin on ningú no els sent.

Culpa n'ha Peire Rogier,
per què jo l'acuso primer.
Canta d'amor gosadament.
Millor li fóra fer el mester
de canelobre amb ciri, o bé
tocar el saltiri en un convent.

El segon, Giraut de Bornelh,
sembla talment un odre vell
amb son cant magre, somnolent,
de vella que renta un pitxell.
Ssi al mirall guaita el s,
tindrà un gran esparverament.

El terç, vegeu, és en Bernart
de Ventadorn, que usa d'un art
tan curt que és un patiment.
Son pare fou arquer vulgar
i sa mare no feia tard
a treure el pa del forn calent.

El quart, de Briva, llemosí:
Fins a Benivent, lluny d'ací,
poc hi ha juglar més indigent.
Quan canta sembla un pelegrí
que malalteja, tan mesquí,
que és pietat veure'l sofrent.

Guillem de Ribes és malvat
i fa el cinquè que jo he comptat.
Diu els seus versos roncament
amb cantusseig d'esfetgegat
talment un gos apallissat,
i té uns ulls d'imatge d'argent.

El sisè, Grimoart Gausmar,
és cavaller i fa de juglar.
Que perdi Déu el qui ho consent
i li don roba per cantar;
si un cavaller s'adobarà,
s'joglaran molts més de cent.

Amb Peire de Monzó, set són:
a Tolosa, el comte Ramon
li cantà un vers galanament.
L'altre li roba, que és afront.
El noble comte no el confon
fent-li tallar cap penjament.

Fa el vuit en Bernat de Saissac,
curt de diners, d'oficis flac,
pidolant sempre mant present.
Mai no el preí més que un llimac,
des que a en Bernat de Cardaillac
li demanà un mantell pudent.

Fa el novè un home presumit,
en Raimbaut, que es creu exquisit;
jo no vull fer-ne gens d'esment.
Poc és ardent ni divertit.
El veig com un gaiter, marcit,
vivint d'almoines de la gent.

Ebles de Sanha fa el desè.
D'amor no hagué cap benvoler
bé que canta joliuament.
És vilanet de poc valer,
venal, inflat, d'altercats ple.
Dóna-li un sou i està content.

L'onzè és en Gonçal Roís.
Creu que els seus cants són rics d'encís
i es fa dir cavaller valent.
Mai no donà cop queferís
si doncs no fou que ell el patís.
tan era vil son armament.

El dotzè és un vell lombard
que a cada veí diu covard
quan ell mateix sent esparvent;
però fa qualque cant gallard
amb mots de so fals i bastard.
Hom l'anomena El Complaent.

Peire d'Alvernha té tal veu
que canta com granota arreu
i es lloa molt infladament,
però és el mestre de més preu,
si fa més clars els mots que treu
car ningú gaire no els entén.

He fet el vers pels qui endrapeu
a Puigverd jogant i rient."
(adap. Alfred Badia)

Si la cosa segueix així, aquests locals s'acabaran dient el Castell de la Migdiada.

El sifó

Ara mateix l'Aparici m'acaba de passar una nova crònica:

Aquest matí ha vingut el llauner, i m'ha demanat on era la secreta.

-Allà -li he dit.

Jo per mi que no té gaires estudis. Portava unes canyes llarguíssimes i pretenia fer-les passar per la tassa amb la intenció de desembussar-la. Li he explicat que hi ha un sifó, i que no eren prou flexibles, però ell m'ha dit que era la primera vegada que sentia parlar d'aquesta mena d'artefacte. I com que hi havia un embús de molts dies, amb tota aquesta activitat ja us podeu imaginar com han quedat el terra i les parets. És clar, les canyes es trencaven, no podien resseguir el sifó, i ell burxava com un possés. L'home s'ha posat molt nerviós, i jo encara més. El Ronyós, que també era allà copiant els meus pensaments, i que és molt culte, per tal d'il·lustrar una mica al llauner li ha llegit la definició de sifó que porta el diccionari: “tub encorbat que serveix per fer passar el líquid d'un vas a un nivell més baix passant per un nivell més alt, cosa que té lloc sempre que, ple el tub de líquid, el nivell de líquid del dit vas (en que se submergeix l'extremitat d'un dels braços del tub) és més alt que el de l'extremitat de l'altre braç, o que el del líquid de l'altre vas, en el cas en què aquesta extremitat hi estigui submergida” .

El llauner ha quedat molt impressionat.

Una altra crònica de l'Aparici: El vàter s'ha embussat

Les habitacions aquestes de la infermeria no estan gens malament, són individuals, amb una finestra que dóna al jardí i un vàter privat.

He llençat al vàter la segona i la tercera capsa d'injeccions que la Sra. Úrsula pretenia clavar-me (que coi, que em donin xarop!), de manera que podríem donar el tema per acabat. Però el vàter s'ha embussat, de fet ja feia uns quants dies que no anava gaire fi, feia molta pudor i la pasta no acabava de baixar del tot, això des que vaig llençar la primera capsa; deu ser que les canonades són estretes. De fet, cada vegada que estiro la cadena, bessa l'aigua fins a mitja habitació, però després d'una mica desapareix, es veu que es filtra cap al pis de sota. Si la cosa segueix així hauré d'anar al jardí a fer les meves necessitats, però la idea no m'agrada gaire perquè fa molt fred. I estic malalt.

A l'habitació del costat han internat el Franz. Encara no l'he vist, però un dia d'aquests li faré una visita. Quan estigui més bo; es veu que de moment està mig inconscient. El Ronyós m'ha dit que s'ha intoxicat, segurament un problema de drogues.

El doctor Bucèfal ja no em visita. L'altre dia ens vam discutir, li vaig dir que era un tros de cavall inculte i que no sabia prou per fer de metge. Va marxar molt enfadat. Em sap greu, però segueixo pensant que no és un bon metge, m'hauria d'haver receptat xarop.

¡Finalment ha arribat la panera de EL POZO S.A.!

Avui ha estat un dia de molta xerinola a l'Associació perquè finalment ha arribat la panera que tots estavem esperant. No està malament; no hi ha cap pernil, però no està gens malament. Perquè us en feu una idea aproximada us en diré el contingut:
-Pechuga de Pavo bien star (sin grasa, reducida en sal)
-Fuet nobleza
-Mortadela Aceitunas
-Imperial de cerdo ibérico (longaniza)
-Manteca de cerdo ibérico (400 g)

Anava adreçada "A la atención del Sr. D. Aparicio Abrós, Burro Catalán"
L'Aparici, que com sabeu està malalt, ha dit que tant li feia la panera, que no la volia ni veure, de manera que aquesta tarda, a l'hora de verenar, li hem estat fent uns compliments (a la panera).
A més, els de Múrcia, han tingut l'atenció d'incloure un escrit que copio tot seguit:
"Estimado Señor Don Aparisio Ambrós Del Seu Tros:
¡lo prometido es deuda!
Aquí tiene, para disfrutar y compartir con sus amigos del club de la siesta, el lote de nuestros productos, todos de primerísima calidad. También me he permitido añadir al lote esta hermosa libreta tibetana con la esperanza de que en estos dias de convalecencia la utilice Ud para escribir sus memorias y reflexiones haciendonos a todos participes de su gran sabiduria y experiencia de la vida.
Y me atrevería a aventurar, Señor Don Aparicio, que de ser así, la Fundación el Pozo veria con muy buenos ojos la publicación de tan valuoso opúsculo como prueba de amistad con Cataluña y con la Asociación de Amigs de la Midiada, osea, siesta.
Deseandole un pronto restablecimiento quedo a su disposición y a la de su amable presidente para qualquier eventualidad que se le ofrezca.
Atentamente
Juan Pedro Florido
Director Gerente
El Pozo S. A."

En fi, muchas gracias y que tengan Uds. un próspero año nuevo.

(si cliques a dalt hi ha 3 comentaris)