Aquest matí ha vingut el llauner, i m'ha demanat on era la secreta.
-Allà -li he dit.
Jo per mi que no té gaires estudis. Portava unes canyes llarguíssimes i pretenia fer-les passar per la tassa amb la intenció de desembussar-la. Li he explicat que hi ha un sifó, i que no eren prou flexibles, però ell m'ha dit que era la primera vegada que sentia parlar d'aquesta mena d'artefacte. I com que hi havia un embús de molts dies, amb tota aquesta activitat ja us podeu imaginar com han quedat el terra i les parets. És clar, les canyes es trencaven, no podien resseguir el sifó, i ell burxava com un possés. L'home s'ha posat molt nerviós, i jo encara més. El Ronyós, que també era allà copiant els meus pensaments, i que és molt culte, per tal d'il·lustrar una mica al llauner li ha llegit la definició de sifó que porta el diccionari: “tub encorbat que serveix per fer passar el líquid d'un vas a un nivell més baix passant per un nivell més alt, cosa que té lloc sempre que, ple el tub de líquid, el nivell de líquid del dit vas (en que se submergeix l'extremitat d'un dels braços del tub) és més alt que el de l'extremitat de l'altre braç, o que el del líquid de l'altre vas, en el cas en què aquesta extremitat hi estigui submergida” .
El llauner ha quedat molt impressionat.
6 comentaris:
poc que s'enten re, d'això del sifó al dicionari. el sifó és com aigua de Vichi, oi. I l'aparici si està tan malalt que ha de dictar els seus pensaments com es que te temps d'escriure aquestes coses. Aquí hi ha secreta, i tant, això sí que es secreta i no comuna, com li haviem dit tota la vida!
El que té l´Aparici és molta comèdia. Dissabte passat el vaig veure passejant-se pel Mercat de Vic. Feia bona cara: despert i eixerit.
No traspassava?
Imma
El qui devíeu veure pel mercat de Vic, era el meu germà gran, l'Àngel. Ens assemblem força.
Li podríeu dir que em passi a visitar? Estic pensant a fer testament i li voldria fer unes consultes.
Moltes gràcies i perdoneu la confiança.
Jo també he vist l'Aparici al Mercat de Vic. I anava amb l'Àngel, o sigui que hi eren els dos, o sigui...
Si eren dos, deu ser que anava amb en Lluís, el cosinet de tota la vida.
I no se'n parli més, a veure si a la meva edat hauré d'anar donant explicacions!
I més quan pels comentaris que estic sentint noto una certa hostilitat, com si algú pogués arribar a pensar que no estic malalt de debò. Repunyals!, tothom descomfia. Hi hauria d'haver presumpció de malaltia. Dic que estic malalt i ningú no em creu! Per què no hauria d'estar-ho? Estic malalt! Esctic malalt!
Sisplau, algú em podria fer arribar unes ampolles d'aigua del Carme?
Publica un comentari a l'entrada