dimecres, 17 de febrer de 2010

Una tensó de Rimbaut d'Aurenga

La nit passada no se exactament per quina raó, la vetllada va tenir lloc a la cambra de l'Aparici, de manera que els organitzadors hi van preparar un parament de catifes i butaques que feia goig de veure. En Passarell ens va sorprendre amb aquesta tensó que ara escriuré, però el que ens va sorprendre més va ser que l'Aparici, sempre des del llit, anava fent les tornades, és a dir que interpretava a Giraut de Bornelh, mentre que el nostre trobador interpretava el senyor Linhaure, que no és altre que Rimbaut d'Aurenga. És un disquisició sobre el trobar lleu i el trobar clus que em sembla d'una gran actualitat. I la questió és si s'ho havien preparat, o també l'Aparici és un iniciat en el tema trobadoresc. Els va quedar molt bé.

Ara em plau, Giraut de Bornelh,
de saber per què aneu blasmant
el trobar clus; i jo us deman
si un mateix preu
vós atorgueu
al que és cortès o comunal.
Potser el bon mèrit no preval?

Senyor Linhaure, trobar és bell
si ho fan a gust aquells qui ho fan;
però per mi és pla galant
el cant que arreu
a tots atreu
perquè és senzill i habitual.
No us ho prenguéssiu pas a mal!

Giraut, fóra un gran desgavell
que en mon trobar valgués semblant
allò mesquí i allò que és gran.
Bé prou sabeu
que cap plebeu
no lloarà, ni poc li cal,
ço que no entén, que és el que val.

Linhaure, us dic que el meu cimbell
és ser planer, quan trobo el cant,
però tothom n'és ignorant.
Quan vós trobeu:
com desitgeu
que no us entengui tal i tal?
Si el cant no ens porta altre cabal!

Giraut, jo el tallo amb un cisell
el cant, el llimo, el tiro avant
i tant me fa si clus roman.
És un trofeu
que poc es veu,
mes si preem or més que sal,
amb el meu cant hem de fer igual.

Linhaure, si a l'amant novell
us plau anar contrariant:
que trist que resta sospirant!
Mes escolteu:
si amb ronca veu
canta els meus versos un bojal,
en trec profit. No és bon senyal?

Giraut amic, pel blau mantell
del cel i pel sol fulgurant,
no sé pas de què estem parlant.
Honor em feu
si ara em creieu:
Tan torbat sóc per un lleial
goig entranyat, tan natural.

Linhaure amic, si em fa girell
l'escut, aquella que amo tant
i me'n mostra el vermell sagnant:
"ja no em voleu?"
a contrapeu
li dic amb dubte deslleial.
Puc oblidar que em féu comtal?

Giraut, em dol, per Sant Marçal,
que marxeu abans de Nadal.

Linhaure, és una cort reial,
on vaig, ben rica i amical.

(versió d'Alfred Badia)

16 comentaris:

Anònim ha dit...

Sí que és d'una gran actualitat això del trobar clus, avui dia hi ha molts poetes que no hi ha manera d'entendre que diuen.

El LLetraferit de Manlleu ha dit...

I també n'hi ha d'altres que se'ls entén més del compte!
A qui us esteu referint exactament?

Anònim ha dit...

Home, si hem de posar un exemplar, vull dir un exemple...: Ernest Maragall. Benvolgut Lletraferit, no trobeu que practica un trobar molt clus. Vull dir les seves rèpliques i autocontrarrèpliques, qui les podria seguir?

El Doctor ha dit...

I n'hi ha un altre que encara és més clus, en Francesc Baltasar. Aquest és el rei. Aquest si que no hi ha qui l'entengui.
Són sabis, són poetes sabis.

El LLetraferit de Manlleu ha dit...

Sabis o savis?

El Doctor ha dit...

Sí, això també, però volia dir sans dues vegades. Al cap i a la fi jo sóc del gremi dels curanderos, com en Jaume Roig.

Anònim ha dit...

Ah, en Jaume Roig...!
I què me'n dieu del Doctor Bucèfal, és un bon metge?

El Doctor ha dit...

Si dic que sí us puc semblar presumptuós, però si dic que no us dono la raó. Quan un parla de sí mateix sempre perd.
Era el metge d'Alexandre el Gran.

Anònim ha dit...

Ah, el gran Alexandre el Gran!

El Doctor ha dit...

Sí, l'immortal!

Tono Gouriño ha dit...

Hola. gosto de coñocer o blog, e toudos os socios de la siesta que vese que tenen tanta cultura. Agora que falais d'eixo dos trobares me vien a mente un "trobar lleu", chámase asi, no? un trobar lleu que aprendi canto estaba traballando en Cataluña, no Camping el Toro Bravo de Castelldefells. E dixe así:
tres cigarros tinc
i dos que m'he fumat
tres i dos son cinc
i cinc fan deu i deu fan vint

bonito eh? dedicado a todos los socios da migdiada y saludos des de Villagarcia d'Arousa

El LLetraferit de Manlleu ha dit...

Aquests dos poetes de que parleu no els conec. Em podrieu informar? Quines obres han escrit?

Anònim ha dit...

Gauriño, vaya con la cancioncita, fumando fumando te has fumado todo el paquete...
Pero ¿te has fijado como van colocados los cigarrillos en el paquete? Me refiero a la disposición, a la geometría.

Qixote ha dit...

Agora si que me he perdido Sancho. ¿De qué dos poetas están hablando? Acaso de Buséfalo, o de Alejandro el El Magno, de Jaime Rojo, de Gauriñho de Arousa o de ese Don Letraferido de Manllevo, Ernesto Mara Gallo, Francisco Baltasar,o el Anónimo Maestro del Toro Bravo?
!!Pardiez con los Socios de la Siesta, válame Dios si han de ser ardidos!! te tengo dicho, Sancho que no te andes ni con vizcaínos ni con catalanes, ni tengas sopas ni pan con ellos que a la noche te cantan como sirenas y a la mañana te han vendido hasta la camisa por un plato de gachas...

Anònim ha dit...

Aquí el problema és que hi ha molta enveja, entre els poetes hi ha molta enveja!
Perquè els dos de qui parleu són els millors en el trobar clus improvisat, que és la modalitat més difícil, i és clar, això desperta admiració.
Ho torno a dir, el problema és l'enveja.

El LLetraferit de Manlleu ha dit...

Ah sí? No sabia que fossin tan bons... Caram. M'agradaria molt de sentir-los.