Definitivament en Serafí era un friki de la rima, vegeu sinó el que ve a continuació. S'ha d'estar molt cap allà per escriure versos d'aquesta mena. Però hi ha coses pitjors: El Lletraferit de Manlleu se l'ha après de memòria i no para de repetir-lo; sobretot a l'hora de menjar, com una mena d'oració de beneir. Escolteu...
Morir es port - que en alt reviure ens porta,
dins los alts ports - de les divines portes,
al ver deport - que l'ànima ens deporta,
donant deports - al que esta vida morta
fuig, bé morint - del món les obres mortes.
On cové, cert, - tenir tota hora certa,
puix que són certs - de mort i causa certes,
per acertar, - vent esta vida incerta;
on, acertant, - nostra ànima es desperta
al bé despert, - seguint virtuts despertes.
I així, morir - és somni que poc dura,
als mals, mortal, - i als fels, vida segura.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Senyor President, noto en el que diu un to de burla que em sembla intolerable, i li recordo que la nostra Associació, si bé és recreativa, també és cultural. Exigeixo que se'm demani disculpes! I un desagravi per al nostra poeta fènix!
Pesat més que pesat, calla d'una vegada i deixa'ns dormir!
Ets un imbècil, i a més a més ronques!
Cony de programa!, no, jo no sóc un anònim, sóc l'Emprenyat de Sant Hipòlit.
I ho torno a dir: ronques!
I l'altre dia em va demanar que el portés a collibet a donar una volta pel jardí! Volia que el carregués al meu damunt, compreneu?
Aquesta nit ens ha beneït tota la nit amb el ditxós poema, o recita o ronca, o recita o ronca...
Ai, com sou tots plegats. Deixeu-vos de picabaralles i concentreu-vos en aquest text que és preciós i diu veritats com a punys a cabassos.
Quan us vaig posar aquella canço del l'arrós de pollitos de la Lila Downs poc que us vàreu posar tan filiprims , i a mi no em sembla sinò una versió contemporània i animal d'aquest poema sensacional.
Així que pugui us faré una anàlisi semàntica i veureu tot el suc que es pot treure, d'aquest tresor barroc.
I vosté, el de Sant Hipòlit, que això no és cap programa!
Ja n'hi ha prou! Què és aquesta conxorxa en contra meu? He de recordar-vos que sóc un dels socis més antics de l'Associació? Em sembla recordar que en uns dels articles dels nostres estatuts, votat afirmativament per mi mateix, diu que el comportament en els locals de l'Associació serà decorós, i el tracte entre els associats educat i respectuós. Sí, diu exactament això que acabo de dir.
Senyors, treguin les seves própies conclusions.
No és per res, però us informo que acabo de recordar que tinc un amic que és Notari... Les conclusions, aneu traient les vostres conclusions... A mi no em fa cap mandra anar a omplir papers allà on tots ja us podeu anar imaginant.
A on voleu dir? A la comuna?
Va d'artista l'Aparici,
però en realitat és un fenici!
Apa!
Publica un comentari a l'entrada