Nits fosques les d'aquests dies per aquells que no tenen llum a casa, els de Cassà de la Selva, els de la Bisbal, el de LLoret de mar, ah, i els de Camallera!
Els amics de la migdiada celebrem aquesta oportunitat tan adequada a l'endormiscament, i per imitació i solidaritat a tantes persones que a causa del temporal s'han quedat sense llum, ens hem dit: "que caram, nosaltres també!", i hem apagat l'interruptor i des de fa tres dies estem també a les fosques.
I com que fa fret, després de mirar una estona les estrelles, ens arraulim a prop de la llar i ens expliquem anècdotes, històries, rareses, endevinalles. Tal com ara veureu que feien en Mossèn Pere Giberga i en Pere Serafí.
Però quin nivell..., nosaltres no parlem en vers, nosaltres som més prosaics.
DEMANDA DE MOSSÈN PERE GIBERGA
Vós, que els cabells més prims partiu amb l'ungla,
bell Serafí, vulgar poeta fènix,
molt mon senyor, soltau-me d'aquest càrcer
que em fa sentir treballs de viuda tortra:
qual cosa és aquella que ens met sucre
dins l'esperit i amarga més que el sèver,
i un vil pastor tindrà'n més en un aspre
que el rei tenint grans milenars de timbres?
Vostre report fareu que sia estèril
de par igual, puix vós de l'art sou príncep.
RESPOSTA DE PERE SERAFÍ
A vós respon, senyor Giberga, vígil
del gai saber, metrificant molt hàbil
i bon amic, puix tal vos trob sens dubte.
Vostre quisit pobresa mostra d'ésser,
puix ella és en l'esperit molt dolça
i és amargant al cos perquè el fa dèbil,
i en la tenir serà el pastor més fàcil
que al rei, perquè sempre serà més pròsper.
On diferesc la causa, perquè em sembla
que he declarat vostre quadrat col·loqui.
DEMANDA DE PERE SERAFÍ A MOSSÈN PERE GIBERGA
A vós deman, que en poesia ceptre
portau, senyor Giberga, en versos únic,
que em declareu aquest secret i dubte,
puix vostre enginy sobretraspassa els núvols.
Doncs, què pot ser la que és més fort que escarpre
i mol·litud és més que el moll de sípia,
i està en lloc fort i és molt sovint més dèbil
que el prim paper, i mai està sens aigua?
I responent fareu que en res no semble
ab les finals del so d'quest meu címbol.
RESPOSTA DE MOSSÈN PERE GIBERGA
De vós en mi, molt més que el cert del somni,
veig diferent dels gai saber lo vincle.
Mas jo responc, vestit d'un grosser feltre,
vostre quisit sens dubte ser la llengua.
I açó perquè més fort cosa nosaltres
vui no trobam que el seu fibló com fibla,
ni res tan moll com ses paraules dolces,
santes i humils. I està en lloc fort, que és l'home,
dèbil tostemps duran nostra son fèrtil,
i en aigua, puix no és de saliva estèril
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Ah, tant de bo nosaltres també haguéssism quedat sense llum! Almenys de nit hauríem pogut tornar a veure les estrelles, perquè amb aquest bé de Déu de llums que els electricistes han anat plantant en el poble (a requeriment del consistori, és clar!), i sobretot a les noves urbanitzacions, hem perdut la memòria i tot de com era el cel de nit.
Heu de pensar que hi ha més llum al carrer que a dintre de les cases!
a nosaltres ens va passar igual. Al principi és veritat que no hi havia llum, ni telèfon, ni gas, dilluns i dimarts, però quan dimecres va arribar tot, osti, quin problema! amb dos dies ja ens haviem fet, a la nova vida. I com tontos vam apagar tots els llums i ens vam posar a la vora del foc com els dies anteriors, i hala, a explicar coses, tonteries, bajanades, però què bones! fins que va arribar el torracollons de Manlleu, aquest, com se diu lletraferit i va dir que feu aquí perquè no enceneu el llum, però mireu que en sou de babaus, si ja tenim electricitat!
i tota la il·lusió es va perdre, diguem-ne esvair, i ja erem al dosmildeu un altre cop i vinga la Juscafresa de produir volquets, i l'latra fabrica a fer piscines i nosaltes a donar costura de gestió cultural a la uoc. És així, tornar enrere és impossible. El que més fàstic em fa es sentir la ràdio del cotxe, amb aquests polítics que parlen en trobar fí, o no se com li dieu vos, president, però que no s'els enten mes que la dita que li tiren la culpa de tot el que passa a altri. En fi, hem d'acceptar els temps que vivim oi? doncs ja sabeu el que toca....a ballar-la...
ai...volia dir en trovar fi
Sí, pues a vora qui l'endevina:
El pare encara no és nat
quel fill ja corre pel terrat.
Em sembla que és el núvol, un núvol d'estiu, un núvol tronador, perquè encara no l'has vist i ja tens el seu fill, la pluja, corrent per la teulada.
Aquest poema admirable no deixa de sorprendre'm.
En Giberga li diu al Serafí: els cabells més prims partiu amb l'ungla, i després li diu: vulgar poeta fènix.
No sé que vol dir però està molt ben trobat. I tant, vulgar poeta fènix...
I després en Serafí acaba: he declarat vostre quadrat col·loqui. Quadrat col·loqui...
Són bons, trobo que fan un binomi molt rodó.
I un enginy que sobretraspassa el núvol... això és com allò del Vedanta, viveka: discriminació, lucidesa.
Sí, és molt modern, o molt antic, segons com ho mireu.
Però tant si és antic com si és modern, hi ha molt de nivell.
Jo diria que en Serafí sobretraspassa a la majoria.
Publica un comentari a l'entrada