Però el qui no ha participat en el nostre viatge a Vila-seca ha estat l'Aparici que segueix tancat en el seu cubícul i no vol sortir per a res. Ja sabeu que és un burro català transformat en persona, un convertit. En el món actual n'hi ha molts de convertits, més dels que us podeu arribar a imaginar. Els éssers es transformen els uns en els altres. Una cosa ben semblant al que proposava Darwin, però d'una manera ràpida i sobtada. Aquí a la nostra Associació en tenim uns quants exemples..., ja en parlarem un altre dia. Ignorem com va ser la transformació de l'Aparici perquè no en vol parlar, no vol dir res de les seves circumstàncies, l'Aparici és molt aprensiu, però gràcies a l'Ase d'Or d'Apuleu, coneixem com va ser la de Luci, que per una negligència de la seva estimada Fotis en relació a un conjur màgic que l'havia de fer volar, es va transformar en ase.
"Jo aleshores, tot tremolós, amb el cor que em saltava en un accelerat batec, emparant-me amb àvida boca de la garlanda que fulgurava entreteixida de roses fresques, vaig devorar-la, amb gran desig d'aconseguir el que m'havia estat promès. Però la celeste prometença no em decebé: immediatament vaig ésser desempellegat d'aquell lleig i bestial aspecte. I de primer cau l'aspre pèl; després aquella pell greixosa se m'aprima,aquell ventre obès torna al seu lloc, a les plantes dels peus, a través de les peülles, naixen dits, les meves mans ja no són unes potes sinó que s'allargassen per a adapatar-se als moviments de la posició dreta, la meva llarga nuca s'encongeix, la cara i el cap se m'arrodoneixen, les meves enormes orelles reprenen llur primera petitesa, aquelles dents com a pedres, tornen a ésser menudes com les dents humanes, i la cua, allò que abans em feia patir més, no és enlloc!".
(versió de Marçal Olivar)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
13 comentaris:
Les "conversions" d'Ovidi, en els casos que ens presenta a les Metamorfosis, són de sortida de la condició humana. En canvi, el cas d'en Luci, de l'Apuleu, és d'anada i de tornada, com el del nostre Aparici he, he!; el molt burro s'enyorava de la condició humana! (és broma eh, eh!, no t'enfadis Aparici)
He estat tafanejant una mica per aquest bloc i vaig de sorpresa en sorpresa. El vostre punt de vista és gairebé reaccionari. Sabeu res de la teoria de l'evolució? Hi havia un senyor que es deia Darwin... (que per cert ha sortit citat més amunt, però dubto que sapigueu res del que va dir). La ciència ha demostrat algunes coses, i mentrestant vosaltres parleu de fantasies, falòrnies que no serveixen ni per entretenir la canalla.
Sergi, ets molt monu. Que no te'n recordes...?, si encara no fa quatre dies eres un conillet del meu jardí. Et passaves el dia rossegant... Hi ha uns quants arbres que encara guarden les marques de les teves dents. I llavors d'un dia per l'altre shum!, et vas convertir, i ara renegues del passat. Ets un convertit recalcitrant. Però això no està bé perquè viure enganyat no porta enlloc. Després et farà por la nit i tindràs somnis dolents.
Saps què diu en Raimon Valencià? Qui perd els origens perd identitat. Ja t'enviaré una gravació de la cançó.
Aquest pàjaru, en Darwin, és aquell que ve directament del monu, no?
Es el mejor
la ciencia lo dijo
y yo no miento
Quan un matí, Gregor Samsa va despertar-se d'uns somnis neguitosos, es va trobar al llit transformat en un insecte mosnstruós.
Franz, et recorda alguna cosa...?
No acabo d'entendre a què t'estàs referint, ni em recorda res.
Benvolgut Lletraferit, tinc la impressió que llegeixes més del compte.
Sí, confons la literatura amb la realitat. I això no és bo, no és gens bo.
Prepara't Lletraferit! et segueix els talons un que t'arrabassarà la fama i el nom del carrer que t'anaven a dedicar al teu poble.
Jo només t'aviso que s'acosta el dia del Mono Logo.
I callo, que no m'es donat parlar més per ara.
Tu sí que n'ets, d'arrabassaire!!! a veure, quantes vaques has posat a pastar a les voreres dels carrers del poble, que ja no es veu ni un bri, eh, quantes? i jo també callo, que encara em tocarà el rebre i sortirà una ordenança que ja ni podrem sortir a pixar al carrer, com passa amb els gossos de Girona.
Sort que sempre em quedarà la figuera de l'hort de l'amo, per aixecar la poteta...
Un carrer amb el meu nom? No en sabia res. Això sí que és una sorpresa. Potser és un rumor?
Si és un rumor, és un rumor remor, perquè se sent a tot arreu.
Potser despertes tard, Lletraferit, però, perquè com et deia, xerrant xerrant i perdent el temps amb bajanades, barallan-te dia a dia amb gats, burrus catalans, micos i insectes monstruosos, hi ha qui et va guanyant terreny, i d'un dia per l'altre, plis, et pot prendre com qui diu la davantera.
I si Masies és gran, i té carrers abastament i fins i tot barris com Sant Hipòlit, Manlleu en canvi és més atapeït, i podria ser que no hi hagués proute carrers i places per a tots els seus homes i dones il·lustres.
Jo ja t'he avisat, i tu ja no ets una criatura. O sigui que tu mateix.
No m'estranya que el Sapateru no vulgui donar crèdits als ajuntaments...és que no m'estranya, de debó!
Guau, guau!!!
Publica un comentari a l'entrada