dijous, 5 d’agost del 2010

MOURÀ'S CORRENT LA TRAMUNTANA FERMA... de Joan Roís de Corella

Benvolgudes i benvolguts, em plau de presentar-vos aquest poema profund i arravatat d'en Corella, amb la intenció de provocar un canvi d'actitut en el consistori de la migdiada. I permeteu-me que sigui més clar: ja comença a ser cansat de llegir tanta conversa absurda i tanta tonteria!; els comentaris que hem hagut de llegir últimament no em semblen a l'alçada del nostre bloc. Us recordo que som una associació cultural, i això demana un mínim de nivell.
Espero que la passió i el to elevat del llenguatge del poeta us faci reflexionar.

Moura's corrent la tramuntana ferma
e tots ensems los cels cauran en trossos,
tornarà fred lo foc alt en l'espera
i, en lo més fons, del món veuran lo centre,
tinta de sang se mostrarà la lluna
e, tot escur, lo sol perndrà la forma,
ans que jamés de mi seau servida.
E lo meu cos, del prim cavell fins l'ungla,
mirant-ho vós, sia partit en peces,
e, tornat pols, no prenga sepultura,
ni reba el món tan celerada cendra;
ni es puga fer algú gire la llengua
a dir: "Bon pos" a l'ànima maleita
si Déu permet mos ulls vos puguen veure.
E si és ver vós diguí mai senyora,
no es trobe en l'any lo jorn de ma naixença,
mas lo meu nom, a tots abominable,
no sia al món persona que l'esmente,
ans del tot ras, de les penses humanes,
sia passat, com un vent, lo meu ésser.
Tinguen per fals lo que fon de mon viure
e res de mi en lo món no hi romangue,
e si per cas del meu cos gens ne resta,
sia menjar als animals salvatges.
Prenga'n cascú la part d'una centilla
perquè en tants llocs sia lo meu sepulcre;
que el món finit no es trobe la carn mia,
ni es puga fer que io mai ressuscite.

6 comentaris:

El Marmitó de can Soques ha dit...

Perdoneu President, però la salsa amb la qual s'han d'acompanyar els caragols, no em sembla un tema menor.
I a més a més té el seu interès, com ho demostren a bastament els comentaris. I això que de moment i fins ara només s'ha parlat de tres salses.

Anònim ha dit...

Sí, i tant, que es parli de la salsa!. He observat que a aquest bloc al text es parla d'una cosa i als comentaris d'una altra.És una cosa molt sospitosa, perquè al text es parla del que vol el president, i als comentaris del que volen els socis, i, a veure, perquè els socis no poden dir el que els interessa directament al text principal, eh, perquè?.
I una altra cosa, perquè als comentaris deixen que intervinguin comentaristes anònims? com he dit abans, poden ser persones o animals que no siguin socis o socies i això trobo que no està bé. Aquest bloc és pels socis i ho han de demostrar que ho són, escrivint nom i cognoms i identificant-se amb les seves opinions perquè si no això és una casa de barrets i no un club seriós.
I ara que ja quasi anavem a saber de quina mena era la salsa dels caragols, ara resulta que al president li passa pel bolo de canviar de pregó, i vinga, tota la colla a fer comentaris al pregó següent. A nosaltres què ens importa parlar de la salsa dels caragols a la secció de comentaris del pinyol de les olives o als comentaris dels ruis de curella aquest? el que volem és parlar de la salsa en una tirallonga tota seguida, sense talls, que poguem veure el que opina tothom sense tonteries literàries. O sigui com més seguida millor, i aquests canvis ens molesten. I tampoc ens agrada que pugui opinar tothom perque qui no sigui de la mitdigada no pot opinar en aquest bloc. Internet és enorme i ja tenen altres patis per esbandir-se.Volem reformes i urgents!

Anònim ha dit...

Això és un rollo i el president és un plasta. No perdeu el temps, migrem a un altre bloc. Ell que segueixi amb les poesies i els consells literaris, les fotos exquisides i els aforismes inefables, i nosaltres podrem anar a qualsevol cantonada a parlar del que ens interessa.
els blocs son gratis, hi ha tants com barrets i ningú ens obliga a quedar-nos en aquest.
Vamos, vamos a las barricadas!!!!

La Fleuma ha dit...

Ja sabeu que els caragols són animals de Nostre Senyor? Potser no hi havieu pensat mai?

François ha dit...

Sí, sí, a les barricades! Els associats ja m'enteneu, barricades de barrils és clar, o sigui... ens veiem a la bodega. I per cert, que se n'ha fet d'aquella bota de cent-vint litres que teniem al celler del Palauet del Seminari?

El Marmitó de can Soques ha dit...

Per anar entrant en matèria us passo la recepta de la salsa verda segons la descriu el Libre de Sent Sovi:
O millor encara, li demanaré al President que me la deixi posar a la vitrina principal. Ara torno.