Les migdiades de Pau Casals

Avui he trobat un comentari de Josep Pla sobre Pau Casals que em sembla molt interessant de reproduir. Ens assenyala el camí a seguir:

"Casals dorm molt bé. En temps normals -és a dir, a casa seva- es colga pels voltants de mitjanit i es lleva dematí. Fa la migdiada. Ha fet la migdiada sempre i la farà, probablement, fins que mori. És una de les operacions més sagrades de la seva vida. A les dues de la tarda -es trobi on es trobi- es retira a la seva habitació i no en surt fins a les cinc. És absolutament impossible interrompre aquesta funció. A l'hora de la migdiada el mestre es fa invisible per a tothom, les ordres no poden ésser més contundents i clares. Vindria el personatge més important de l'època i no interrompria ni escurçaria la seva sesta. És una cosa absolutament intocable. La sesta forma part de l'ordre de la seva vida, i Casals és un home absolutament ordenat. Aquest home, que tan sovint produeix la impressió que no hi és, que viu als núvols, abstret i llunyà -i és veritat-, té de l'ordre una idea precisa, incommovible, immutable. És inimaginable que, a aquesta idea, hi pugui aplicar els termes mitjans, la composició, la necessitat d'haver de fer a cada moment el que imposen les circumstàncies. Res, davant la sesta, no hi ha circumstàncies."