dilluns, 2 de maig del 2011

Un sonet de Shakespeare


Ja no ens queda ni una fulla de l'arbre de Shakesperare. No som res! Tant d'esforç que devia esmerçar en escriure aquelles obres, aquelles obres tan bones, i ara no són res més que pols, pols i memòria. Ahir encara vam llegir un seu sonet que em sembla que recordo prou bé:


Si la substància de la carn fos pensament,

la distància, cruel, el pas no em barraria;

perquè, per lluny que fos, immediatament

des dels llocs més remots al teu costat vindria.


Llavors, no importaria que jo tingués la llar

als confins més distants del lloc on tu fas vida;

el pensament lleuger pot saltar terra i mar

i allà on li plagui pot volar d'una embranzida.


Pro el pensament em mata, perquè, de pensament,

no en sóc per, amb un salt, recórrer la distància;

estic fet d'aigua i fang i espero àvidament

que arribi el temps de veure't i, així, se'n vagi l'ànsia.


No rebo res que em vingui d'aquests lents elements,

llevat del plom pesant, emblema dels turments.

(trad. Salvador Oliva)

9 comentaris:

El President ha dit...

Benvolguts associats, veieu, ja ho deia aquell home tan ilustrat, les distàncies en el fons no són reals.
Estic amb tots vosaltres, ànim; m'hi jugaria un pèsol que us en sortireu!

Wendy Bis ha dit...

"Señores, el ser humano no es feliz, eso está confirmado. Pero hemos sacado a partir de ello conclusiones bien precipitadas. Concluiremos pues que el ser humano no ha de llegar jamás a nada. El profesor parece confirmarlo, pues conocemos la amplia lista de obras que el difunto quería escribir y que en realidad nunca escribió. La Isla de Cebú, La rueca, El Príncipe Doble, etc.
Es posible que Lichtenberg no escribiera finalmente libro alguno porque conocía claramente el destino que les esperaba.Por uno que se lee -repetía- mil son hojeados como mucho. Otros mil libros no los toca nadie. Otros se usan para obturar las ratoneras o son lanzados contra los ratones. Sobre otros la gente se pone de pie, o se sienta o tamborilea, y hasta los usa para cocinar. Y con otros libros se encienden las pipas acomodándose junto a la ventana"
Lichtenberg Aphorismen. Walter Benjamin

El Pollastret ha dit...

Matèria o pensament?
A quina banda es troba el President?

Licor ha dit...

Benvolguts, els llibres de la biblioteca es troben encara a sota de l'alsina. Em sembla que s'haurien de treure d'allà. Algú hauria de fer-ho.

El Rellotger ha dit...

Sí, algú hauria de fer-ho. I sinó serà una pèrdua irreparable...

Anònim ha dit...

¿Qué mal hay en usar los libros para cocinar? me refiero a los libros de cocina, claro, no vamos a buscar recetas en el código civil...

Aparici ha dit...

Una cosa és fer servir els llibres de cuina i una altra de ben diferent cuinar els llibres.
El Marmitó diu que els fa servir per encendre el foc, però en realitat els cuina. Estem menjant pasta de paper! Mai m'hauria imaginat d'arribar a viure una situació semblant!

Licor ha dit...

Aquesta nit sembla que ha de ploure. Insisteixo, algú hauria de retirar els llibres.

Anònim ha dit...

Últim vers:
Llevat del "plor" pesant, no "plom".