Horaci ens aconsella el repòs

Aquí tenim un bon consell de l'Horaci que sembla especialment adreçat al nostre Lletraferit. Aquests dies està de mol mal humor, neguitós, esquerp. Pensavem que era el temps d'aquest estiu tan atípic, però... per algunes insinuacions seves, més aviat sembla que és un projecte que li bull al cap, un projecte literari, que no acaba de prendre forma...

-Hi ha gent que creuen que m'acarnisso massa en la meva sàtira i que forço la meva obra més enllà dels límits de la llei. Al contrari, d'altres opinen que res del que he compost no té nervi i que en un sol dia es poden esprémer mil versos semblants als meus. Trebaci, ¿què he de fer? Assessora'm.
-Reposa.
-¿Que deixi del tot de fer versos, vols dir?
-Això és el que dic.
-Seria la solució perfecta. Que em pengin si no és així! Però sóc incapaç de dormir.
-Aquells que no poden aconseguir un son profund, ja se sap, cal que travessin el Tíber tres vegades untats d'oli i que mantinguin el cos amarat de vi pur fins que arribi la nit. Però, si tan gran és el teu desig d'escriure, prova d'expressar les gestes de l'invicte Cèsar, i així almenys t'emportaràs un bon grapat de recompenses pel teu esforç.
(trad. Jaume Juan Castelló)

Balada del concurs de Blois

Sóc en Franz. Estem desconcertats, no sabem per on tirar, no ens en sortim; si bé el Balneari s'ha convertit en un lloc més agradable, sobretot perquè ja no hi fa tant fred, no acabem d'entendre a quina mena d'activitat ens dediquem. Anem més perduts que els cavallers que buscaven el santíssim graal. Tothom hi diu la seva, i com deia Horaci: Tants caps... tantes són les passions, a milers! I això que no som gaires. Les capses de llibres segueixen a sota de l'alsina, i ja s'hi comença a veure una mica de verdet i algunes ortigues.
Aquesta balada d'en Villon, expressa molt bé el nostre estat d'ànim actual.

Je meurs de seuf auprès de la fontaina,
Chault comme feu, et tremble dent à dent;
En mon pays suis en terre loingtaine;
Lez ung brasier frissonne tout ardent;
Nu comme ung ver, vestu en president;
Je riz en pleurs et attens sans espoir;
Confort reprens en triste desespoir;
Je m'esjouÿs et n'ay plasir aucun;
Puissant je suis sans force et sans povoir,
Bien recueully, debouté de chascun.

Moro de set tenint l'aigua a tocar
càlid com foc espetego de dents
a casa meva sóc home forà
prop del braser sento calfreds ardents
nu com un cuc vestit de magistrat
ric tot plorant tenint molt no tinc gens
ho espero tot i visc desesperat
i quan m'afarto em sento dejú
tal com sóc fort sense força forçat
sóc refusat i acollit per ningú.

Riens ne m'est seur que la chose incertaine,
Obscur fors ce qui est tout evident,
doubte ne fais fors en chose certaina;
Scïence tiens a soudain accident;
Je gaigne tout et demeure perdent;
Au point du jour diz: "Dieu vous doint bon soir!",
Gisant envers j'ay grand paeur de chëoir;
J'ay bien de quoy et si n'en ay pas ung;
Eschoicte actens et d'omme ne suis hoir,
Bien recueully, debouté de chacun.

Estic segur només del que és incert
i veig obscur allò que és evident
dubtes no tinc sinó d'allò que és cert
coneixement en mi és accident
ho guanyo tot i em mantinc perdedor
dic al matí: "Bona nit Déu nos do"
Jec panxa enlaire i caure em fa por
riquesa tinc pobresa se m'enduu
heretar espero quan hereu no só
sóc refusat i acollit per ningú.

De riens n'ay soing, si mectz toute m'atayne
D'acquerir biens, et n'y suis pretendent;
Qui mieulx me dit, c'est cil qui plus m'actaine;
Mon ami est qui me faict entendent
D'ung cigne blanc que c'est ung corbeau noir,
et qui me nuyst, croy qu'i m'ayde a pourvoir;
Bourde, ver(i)té au jour d'uy m'est tout ung;
Je retiens tout, riens ne sçay concepvoir;
Bien recueully, debouté de chascun.

No em cal pas res i m'entesto a tenir
tots aquells béns que cap falta no em fan
qui millor em parla m'ofèn perquè sí
i el més sincer més em va engalipant
tinc per company qui em fa entendre i capir
que un cigne blanc la color del corb té
de qui em fa mal crec que em fa només bé
el cert i el fals per a mi són tot u
ho tinc tot dins i expressar-ho no sé
sóc refusat i acollit per ningú.

Prince clement, or our vous plaise sçavoir
Que j'entens moult et n'ay sens ne sçavoir;
Parcïal suis, à toutes loys commun.
Que sais je plus? Quoy! les gaiges ravoir
Bien recueully, debouté de chascun.

Princep clement, potser us plagui saber
que ho sento tot sens sentir ni saber:
parcial sóc i totalment comú.
què més sé doncs? Retenir el meu haver
ser refusat i acollit per ningú.

(trad. Jordi Teixidor)