Aquí tenim un bon consell de l'Horaci que sembla especialment adreçat al nostre Lletraferit. Aquests dies està de mol mal humor, neguitós, esquerp. Pensavem que era el temps d'aquest estiu tan atípic, però... per algunes insinuacions seves, més aviat sembla que és un projecte que li bull al cap, un projecte literari, que no acaba de prendre forma...
-Hi ha gent que creuen que m'acarnisso massa en la meva sàtira i que forço la meva obra més enllà dels límits de la llei. Al contrari, d'altres opinen que res del que he compost no té nervi i que en un sol dia es poden esprémer mil versos semblants als meus. Trebaci, ¿què he de fer? Assessora'm.
-Reposa.
-¿Que deixi del tot de fer versos, vols dir?
-Això és el que dic.
-Seria la solució perfecta. Que em pengin si no és així! Però sóc incapaç de dormir.
-Aquells que no poden aconseguir un son profund, ja se sap, cal que travessin el Tíber tres vegades untats d'oli i que mantinguin el cos amarat de vi pur fins que arribi la nit. Però, si tan gran és el teu desig d'escriure, prova d'expressar les gestes de l'invicte Cèsar, i així almenys t'emportaràs un bon grapat de recompenses pel teu esforç.
(trad. Jaume Juan Castelló)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
15 comentaris:
L'invicte Cèsar? Qui és el nostre Cèsar?
El nostre Cèsar... ets tu! Hi hi hi!
Que em pengin si entenc de què va aquesta broma!
És un consell de Trebaci, Horaci no crec que digués mai una cosa així. Això de posar-se oli avui dia es fa; aquests dies d'agost que tothom surt fugint cap a la platja i també posar-se amarat de sangria fins la matinada, puecs.
Rita, el nostre Cèsar és el President, cap altre com ell.
Trebaci? No tinc el gust de coneixer aquest senyor.
Sí, Trebaci! El qui viu a la quarta línia!
Perdoneu, voleu dir la quarta línia, o el quart estat?
Què fa aquí el President, perquè és ell, no? Com ha gosat tornar? No havíem decidit que no el deixaríem entrar?
Jo sempre he pensat que parlavem figurativament...
Ave César!Els amics de la sexta et saludem. Ens podries donar una bona notícia?
Sí, i tant! Perquè jo m'estava referint exactament al quart estat. Mireu el que he arreplegat per aquests mons de Déu (o potser hauria de dir per aquest sopars de Déu):
El quart estat no és allò que és conscient del món intern, ni allò que és conscient del món extern, ni allò que és conscient dels dos mons, ni és una massa indiferenciada de consciència, ni allò que és simple cognició, ni el que és inanimat.
M'ho va dir un senyor que es deia Shankara.
Exactament? Es deia o es diu?
Gràcies pels consells...
Si voleu que parli amb més precisió, us diré que la nostra sexta pendula entre el segon i el tercer estat.
Ah,jo apuntava més amunt! M'estava referint a si havieu fet alguna tramesa, alguna tramesa substanciosa, ja m'enteneu. Sabem que esteu de farres, i moltes vegades, en certs indrets, van molt sobrats i no els hi ve d'unes quantes capses de reserves...
Publica un comentari a l'entrada