(i si els fets que ara venen els trobeu massa obscurs, afegiré la versió que ha fet Dolors Miquel al català actual)
Li fayt Dieu son escur
pus que la nuyt escura;
en Deu es qu’om pauch dur
e ço que Deus vol dura;
nuyl fayt no son segur
si Deu no l’asegura;
bo es qu’om be percur,
mas ses Deu pauch val cura;
car un pus m’aventur,
mays trop desaventura,
e no pusch los mal dur:
tant m’es fortuna dura.
Els fets de Déu són obscurs
més que la nit obscura;
en Déu és que un poc duri
i això que Déu vol dura;
cap fet no és segur
si Déu no l'assegura;
bo és que el bé es procuri,
mes, sense Ell, no hi val cura;
que com més m'aventuro,
més trobo desventura,
i no puc els mals dur:
tant més fortuna dura.
Vengut suy tro a l’os,
a la pel e a l’ossa;
solia esser gros,
richs de moneda grossa,
mas Deu m’a trayt tal mos
que febra ’l cor m’amossa,
e no hay, que m’ados,
ço qu’om per fret s’adossa,
ne hay argent que·m tros,
ans port de mal tresd[ossa];
sol l’arm’agues bon pos
e·l cors fos en la fossa!
fins a la pell i a l'ossa;
solia ésser gros,
ric de moneda grossa,
mes déu m'ha traït tal mos
que al cor la febre em mossa,
no tinc què em tapi el cos,
del que hom pel fred es cossa,
diners, no en tinc ni un tros,
ans duc dels mals destrossa;
fos l'ànima en repòs,
i el cos fos a la fossa!
Ira e dol me ten
tant que non haus atendre;
tal pahor hay no·m men
a l’estamen pus mendre
que d’ira·l cor me fen
e no m’en pux defendre.
Gastan lo cors, despen
e non ay que despendre;
per mos pecats mal pren,
e non aus Deus rependre;
si fas, car no m’enten,
qu’El deu justs precs entendre.
La ira, amb el dol, m'atén
tant que no goso atendre;
tal por tinc per si em pren
el poc que ja em pot prendre,
que d'ira el cor em fen
i no me'n puc defendre.
Gastant el cos despenc
i no tinc què despendre,
pels meus pecats mal prenc:
no goso Déu reprendre;
si ho fai, Ell no m'atén,
i els justs precs deu entendre.
En est mon trop infern,
c’ayço m’es pits d’inferna,
car vey qu’ab mal govern
manta gen se guoverna;
e no trop en quasern
Dieu perque·m descaserna;
que·ls mals venon e quern
con de be non ay terna;
li guayg mi son estern
e la mort m’es eterna,
e d’estiu e d’ivern
mals ab mi exiverna.
En el món trobo infern,
que això m'és pit d'inferna;
que veig que amb mal govern
molta gen es governa,
no trobo en cap quadern
per què Ell em desquaderna;
que els mals vénen a tern
i béns no en tinc ni terna;
el goig m'és tot extern
i la mort m'és eterna,
que a l'estiu i a l'hivern
el mal sempre amb mi hiverna.
E sitot soy falens,
no guart Deus mi falença,
car val a mantes gens
e·ls au lurs precs e·ls gença;
car mantes vetz fal sens
e saubers e siença
ne als pus conexens,
per qu’er li hay conexença
e suy vers penidens,
sufren greu penidença,
tant que verguonya·m vens
e crey que mort me vença.
I malgrat sóc fallent,
no em miri Ell la fallença,
que ajuda molta gent
i escolta i els agença;
com que tant falla el seny
i el saber i la ciència
fins als més coneixents;
li tinc reconeixença:
sóc de Déu penitent
sofrint greu penitència,
tant que vergonya em venç.
Potser la mort em vença.
Mayre Dieu conexens,
valetz per conexença
als morts e als vivens
e no·ls guardets falença.
Mare de Déu benvolent
vulgueu amb benvolença
ajudar morts i vivents
i no els guardeu fallença.
4 comentaris:
Aquest capellà no para de queixar-se!
Què voleu dir amb això que ens falta metafísica? Jo cada dia reso les meves oracions.
I trobo que el master s'hauria d'identificar. Qui sou, el Rector?
Cuidadu con el romanu. Ja diu que porta burka, malfieu-vos. Rita, aquí no hi ha màsters, només presidents, rectors, secretaris, coses de la terra.
Romania? No és el pais aquell dels Carpatos? És el país aquell que si no vigiles et xuclen..., el país del canguelo. Ara comprenc i estic d'acord que ens falta molta metafísica protectora!
Publica un comentari a l'entrada