divendres, 16 de setembre del 2011

El talismà de l'oració

Avui he escoltat un home que resava. Com que ho feia en veu alta i el tenia a tocar, he pogut entendre tot el que deia. Ho poso a la vostra consideració perquè no em sembla una qüestió banal: jo mateix, per posar un exemple, que he fet tants anys de capellà, hi he rumiat sovint:

Bon Pare Nostre des del cel
santifiqueu el meu bon zel:
que l'exercici d'aquest any
porti a l'empresa els millors guanys;
adorm l'orgull dels creditors
i fes que paguin els deutors;
lliura'ns de lladres i malvats
que no respecten propietats;
i si s'acosta la revolta
i la tenebra que l'envolta,
fes que aparegui un salvador
que faci creure la nació,
i que la gent s'estimi molt
perquè prosperi el nostre món
sempre i en tot moment, amén.

8 comentaris:

El President ha dit...

Voldria aclarar que aquesta nota l'ha escrita el Rector, que jo no hi tinc res a veure.

Anònim ha dit...

Què és, senyor Rector, el que heu romiat sovint?

Franz ha dit...

Sr. Rector,quan parleu de l'empresa a què us esteu referint?

El Rector ha dit...

Casum Satanàs!, que no llegiu la lletra petita?

Franz ha dit...

Ah, el qui resava era un empresari!
Podrieu donar alguna informació addicional?
Perdoneu la meva curiositat, però... teniu influències?

El rector ha dit...

Influències? Quina mena d'influències?

Anònim ha dit...

És això el que rumiaveu?
Sobre l'avast de les vostres infuències divines?
Jo per mi que el rector i l'empresari són el mateix.

François ha dit...

Jo també reso, cada dia abans de dormir, i al llevar-me. Escolteu:

L'oració és un talismà
que de les pedres en fa pa.
Mannà, mannà, mannà, mannà,
que vingui el tall després del pa!