Qui pogués morir en un poble de mala mort! Una oració d'Eduard Girbal Jaume

Això d'en Girbal ens ha agradat molt i per això ho transcrivim. Circulen poques notícies d'en Girbal, i no podria dir on el van enterrar. Finalment va aconseguir el seu propòsit i dorm en algun racó d'un poble de mala mort? Circulen poques notícies ara, i circulaven poques notícies quan era viu; fins al punt que s'ha perdut una de les seves novel·les...; o potser no la va arribar a escriure mai...? Un enigma, un enigma de cementiri.

"Senyor Déu meu: quan la meva hora sia arribada, concediu-me la mort en aquest desert de món! Que sia la terra grassa del fossar d'Oratjol la que colgui mes despulles; que sien els xipresos atapeïts d'Oratjol els que amb les seves verdes llances facin la sentinella al meu son suprem i definitiu; que sia la campana clara d'Oratjol, la que em planyi i la que faci adéu a la meva animeta voladora...
Aquí, tothom la sabrà, la meva mort; aquí em reconeixerà tothom, aquí tothom podrà judicar-me, aquí, segurament, per germanor cristiana, tothom se'n condoldria, aquí tothom correrà a consolar als de casa...
Quina bona mort pot donar-te la Ciutat?
Un cotxe funerari que fa molts transports al dia, dels quals tu representis, tal vegada el darrer volt? Uns homes de lloguer, endolats, que et baixaran la caixa per la tortuosa escala, observant de mal grat "com devia estar gras aquest paio!"? Un ninxo de maons, on col·locar-te com un objecte en un prestatge? Una esquela i un reclam(!), a tant la ratlla, en un diari de la nit? Un "qui deu ser aquest?" del transeünt apressat al qual barris el pas amb ton enterro? Un "qui s'ha mort, portera?" del veí del mateix replà, quan, al tornar a casa per a sopar, trobi mitja porta tancada?
A on són, en veritat, la bona i la mal mort?
Senyor, bon Déu: oïu-me!