dilluns, 4 de juny del 2012

Jaufré Rudel i el seu amor de lluny


Apreneu, amadors, de Jaufré Rudel i el seu amor de lluny! Aquest també és dels nostres, i molt amic meu.
Diu la llegenda que es va enamorar de la princesa de Trípoli, sense haver-la vist mai, pel que va sentir que dèien d'ella els pelegrins que tornaven d'Antioquia. Va embarcar-se per anar-la a veure i en el viatge es va posar malalt. Conduït a un alberg on el donaven per mort, la princesa el va anar a veure. En saber que era ella, al punt va recobrar l'oida i l'alè, va lloar Déu perquè l'havia mantingut viu fins a poder-la veure, i va morir en els seus braços. La princesa el va enterrar amb gran honor i després, aquell mateix dia, es va fer monja.
Escolteu-lo, escolteu els seus planys:
 
No sap chantar qui so non di,
ni vers trobar qui motz no fa,
ni conois de rima co's va
si razo non enten en si.
Mas lo mieus chans comens'aissi,
com pluz l'auziretz, mais valra, a, a.

No sap cantar qui el so no diu,
ni vers trobar qui mots no fa
i desconeix el rim com va,
si de raó perd el motiu.
Més el meu cant ara sentiu,
com més l'oireu, molt més valdrà, a, a.

Nuils hom no's meravill de mi
s'ieu am so que ja no'm veira,
que'l cor joi d'autr'amor non ha
mas de cela qu'ieu anc no vi,
ni per nuill joi aitan no ri,
e no sai quals bes m'en venra, a,a.

Ningú no s'admiri de mi
si amo ço que mai no em veurà,
al cor goig d'altre amor no hi ha
sinó de la qui mai no he vist,
ni en altre goig no trobo encís,
i no sé pas quin bé em vindrà, a, a.

Colps de joi me fer, que m'ausi,
et ponha d'amor que'm sostra
la carn, don lo cors magrira;
et anc mais tan greu no'm feri,
ni per nuill colp tan no langui,
quar no cove ni no s'esca, a, a.

Cops de joia em fan morir,
l'amor que puny em malmeté
la carn, d'on ve que enflaquiré;
un mal tan greu mai no em ferí,
ni per cap cop tant no llanguí,
no és apropiat i no convé, e, e.

Anc tan suau no m'adurmi
mos esperitz tost no fos la,
ni tan d'ira non ac de sa
mos cors ades no fos aqui;
e quan mi resveill al mati
totz mos bos sabers mi desva, a, a.

Mai suaument no vaig dormir
que en esperit no fos allà, (amb ella)
ni el llast del viure no em pesà
que el cor adés no fos allí; (amb ella)
i en despertar-me de matí
aquell bon gust prest es desfà, a, a.

Ben sai c'anc de lei no'm jauzi,
ni ja de mi no's jauzira,
ni per son amic no'm tenra
ni coven no'm fara de si;
anc no'm dis ver ni no'm menti
e no sai si ja s'o farà, a, a.

Bé sé que no en vaig gaudir
ni ella de mi no gaudirà,
ni per amic mai no em tindrà
ni jurament farà de mi;
mai no em va dir ver ni em mentí
i no sé si mai ho farà, a, a.

Bos es lo vers, qu'anc no'i falhi,
e tot so que'i es ben esta;
e sel que de mi l'apenra
gart se no'l franha ni'l pessi;
car si l'auran en Caersi
En Bertrans e'l coms en Tolza, a, a.

Bo és el vers, mai no hi fallí,
tot el que hi és molt bé està;
aquell qui de mi l'aprendrà
no se n'aparti ni un bocí,
així en Bertran, al Caersí,
l'haurà, i el comte al Tolzà, a a.

Bos es lo vers, e faran hi
calque re don hom chantara, a, a.

Bo és el vers, i faran hi
quelcom que hom bé cantarà, a, a.

(trad. Salvador Giralt)


6 comentaris:

El Rector ha dit...

Em sembla que és un espavilat en Rudel. És el típic exemple, diuen a i sonen b.

El Rellotger ha dit...

Em pregunto que preten el President. Massa gent nova.

El President ha dit...

Que teniu en contra de la gent nova? No voleu conèixer els meus amics? Hi ha associats que ho són perquè paguen la quota i tenen carnet, i n'hi ha d'altres que ho són per dret propi. Proposo que pengem en Rudel al nostre Quadre d'Honor!

Aparici ha dit...

Jo per mi que busca una subvenció. Les traduccions no són seves. Sé de bona tinta que ha llogat un filòleg.

François ha dit...

Una filòloga. Ha llogat una filòloga i viu a casa seva.

Aparici ha dit...

M'agradaria veure els comptes de la nostra entitat. On són? Quan els podrem veure? He llegit als diaris que se't poden quedar el patrimoni.