Ens interessa aquest bevedor impenitent.
Bevedor de vi. Sí, heu sentit bé, vi, a la Xina.
Li
Po va viure durant la dinastia Tang (segle VIII) i va formar part del
grup dels “8 immortals de la copa de vi”. La tradició diu que va
morir ofegat intentant abraçar la imatge de la lluna que es
reflectia en un riu.
Potser la seva composició més coneguda són els quatre poemes que se solen agrupar amb el nom: bevent tot sol al clar de lluna.
Bevent
tot sol al clar de lluna II
Si en el cel no hi hagués
amor al vi,
no hi hauria el Bover que
és l'estrella del vi.
Si no tingués la terra
amor al vi,
no hi hauria cap lloc de
nom La Font del Vi.
Com que el cel i la terra
tenen amor al vi,
els honoro plegats a la
copa de vi.
Diuen que el vi claret és
la joia dels sants,
i que el negre segueix la
sendera dels savis.
L'he begut, abundós, el
dels sants, el dels savis,
i és així que conec les
regions immortals.
Si tres copes són prou
per acostar-te al Tot,
amb una gerra nedes en els
bassals de l'U.
La saviesa del vi!,
l'experiència del vi!,
els abstemis ignoren els
secrets del camí!
(adap. de Salvador Giralt, amb el permís de Li Po, a partir d'Alexandre Febrer, Eduard J. Verger, Arthur Waley)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada