Ens acaba d'arribar una versió del tercer poema de la sèrie.
Aquí el teniu!
Però abans, em demana el Lletraferit de Manlleu que digui que la traducció del llibre "Vida y poesia de Li Po", un llibre amb molt de recorregut, de l'Arthur Waley, és de Marià Manent.(no sé ben bé per quin motiu li dóna molta importància).
A Xiangyang, quan arriba el tercer mes
de l'any,
els carrers es transformen en catifes
de flors.
Qui plora, solitari, enmig d'aquest jardí?
El lloc ens ho demana: no estalviïs el vi!
El fracàs, l'abundància, els termes
de la vida,
ja van ser decidits en el començament.
Una copa de vi barreja vida i mort,
i entre les deu mil coses ja no hi ha distincions.
Xop de vi, sense nord, lluny del cel i
la terra,
immòbil, solitari, estirat en el jaç,
oblido fins i tot el cos i
l'existència,
i és aquesta, en veritat, la millor
benaurança.
(versió de Salvador Giralt a partir d'Eduard J. Verger, i Arthur Waley)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada