Bertran de Born, trobador bel·licós i amic de bregues (fins i tot més que el nostre Guillem de Berguedà), també va estimar. Es va enamorar d'una dona a qui deia Bell Senyor, però ella el va refusar. Per aquest motiu va escriure aquesta cançó on, com alternativa i consol a la seva frustració, a partir de diferents parts d'altres tantes dones, concretament nou, en fa una de nova i sense falla. En diu domna soisseubuda, que jo tradueixo per dona barrejada. Riquer en diu dama artificial, i Gérard Gouiran en diu dame imaginaire.
A l'hora de traduir-la al català m'he pres algunes llicències, més de les que voldria, però el text ja està traduït a bastament i tothom pot saber de manera bastant exacta el seu significat literal. La meva intenció és que torni a sonar -avui, vuit-cents anys després- amb tota la seva força. I que algú la digui. I que algú la canti.
Domna, puois de me
no’us chal
e partit m’avetz de
vos
senes totes ochaisos,
no sai on m’enquieira;
que ja mais
non er per me tan rics
jais
cobratz; e, si del
semblan
no trop domna a mon
talan
que valha vos qu’ai
perduda,
ja mais no vuolh aver
druda.
Dona, (car) res de mi no us val
i m’heu bandejat de vós,
de pretextos qui-sap-los;
on pidolaria?
Que ja mai
no serà tan ric l’esplai
rebut; i si de semblant
no hi ha dona prou galant,
talment vós de mi apartada,
mai més no voldré estimada.
Puois no’us puosc
trobar engal,
que fos tan bela ni
pros,
ni sos rics cors tan
joios,
de tan bela tieira
ni tan gais
ni sos rics pretz tan
verais,
irai per tot achaptan
de chascuna un bel
semblant
per far domna
soisseubuda,
tro vos mi siatz
renduda.
de cos tan ric i joiós,
on només hi trobés pros,
que tan bella sia,
de ric fer
i mèrit tan verdader,
aniré pel món captant
de cada una un bé semblant
per fer (una) dona barrejada
fins que amb mi sereu tornada.
Frescha color natural
pren, Bels Cembelis,
de vos
e’l doutz esgart
amorós;
e fatz gran sobrieira
quar re’i lais,
qu’anc res de be no’us
sofrais.
Midons N’Aelis deman
son adrech parlar
gaban,
que’m do a midons
aiuda;
puois non er fada ni
muda.
Fresca color natural
prenc Cibelina de vós,
i l’esguard dolç, amorós,
amb gran ganyonia,
llaminer
de buidar el vostre celler.
A midons Elís demano
la seva veu de soprano
per la meva dama ajuda,
no quedés fada ni muda.
De Chales la vescomtal
voulh que’m done ad
estros
la gola e’ls mas
amdos.
Puois tenh ma
chaieirra,
no’m biais,
ves Rochachoart
m’eslais
als pels N’anhes que’m
dara’n;
qu’Iseutz, la domna
Tristan,
qu’en fo per totz
mentauguda,
no’ls ac tan bels a
saubuda.
De Chalés, la vescomtal,
vull del seu donar animós
el coll i les mans, ambdós.
I vaig fent la via,
gens de biaix,
vers Rocacort la de
baix,
els cabells d’Anés cercant;
Isolda, la de Tristany,
que va ser tan celebrada,
no li pot ser comparada.
N’Audiartz, si be’m
vol mal,
vuolh que’m do de sas
faissos,
que’lh estai gen
liazos,
e quar es entieira,
qu’anc no’s frais
s’amors ni’s vols en
biais.
A mo Mielhs-de-be
deman
son adrech, nuou cors
prezan,
de que par a la
veguda,
la fassa bo tener
nuda.
N’Audiartz, si bé em vol mal,
vull que em doni la faisó
de vestir distinció;
una bona guia
per no fer
amor tort o baladrer.
De Millor-que-bé pregant
pel seu cos jove i galant,
vaig veient, quan l’he mirada,
que és millor ben despullada.
De Na Faidid’autretal
vuolh sas belas dens
en dos,
l’acolhir e’l gen
respos
don es presentieira
dintz sos ais.
Mos Bels Miralhs vuolh
que’m lais
sa gaieza e son bel
gran,
e quar sap son
benestan
far, don es
reconoguda,
e no s’en chamja ni’s
muda.
De Na Faidida, tal qual,
vull el seu dentat galdós,
i el seu tracte generós
privat de falsia,
al recer.
De Bell Mirall el ben fer;
l’alegria, mesurant
que tot sigui benestant;
en això és reconeguda
perquè mai ni perd ni muda.
Bels Senher, ieu no’us
quier al
mas que fos tan
cobeitos
d’aquesta com sui de
vos;
qu’una lechadieira
amors nais,
don mon cor es tan
lechais:
mais vuolh de vos lo
deman
que autra tenir
baisan.
Doncs midons per que’m
refuda,
Puois sap que tan l’ai
volguda?
Bell Senyor, de vós no em val
més que fos tan cobejós
d’ella com ho sóc de vós;
una llepolia
d’amor neix
i el meu cor estova un deix:
més vull per vós sospirar
que no pas l’altra besar.
Doncs, midons, perquè em sou ruda
si tothora us he volguda?
Papiols, mon Aziman
m’anaras dir en
chantan
qu’amors es
desconeguda
sai e d’aut bas
chazeguda.
li diràs de mi cantant,
que l’amor és descreguda;
si era a dalt ara és vençuda.(trad. Salvador Giralt)
