Caram, quines redaccions! Cada dia en llegim una. Una petita obra magistral, aquest quadern de Fritz Kocher! Ens té ben entretinguts. Perquè sé que afalagarà el Lletraferit, transcric un fragment de la redacció que porta per títol: "A tall de redacció" i que comença: Carta del meu germà dirigida a mi.
"Et diré, germà, que componc versos des de fa una temporada. Al vespre m'assec a l'escriptori, m'hi estic molta estona amb el llum encès i intento donar expressió sonora a allò que sento. És difícil, i hi ha d'altres persones -a qui fer-ho sembla que no els costi tant- que aconsegueixen coses sorprenents. N'hi ha un que s'acaba de fer famós. No és pas més gran que jo i ja ha rescatat un llibre de poemes. D'enveja, no n'hi tinc, però em dol de veure com vaig d'endarrerit respecte a tots els meus anhels i ambicions. Si les muses no em somriuen ben aviat, agafaré els trastets i em faré mercenari".
I també, no puc estar-me de trascriure aquest fragment on parla de la senyora de les serps:
"Mirar-me-la durant hores i més hores em produeix un plaer grandíssim. Ella s'està allà dreta, magnífica de tan immòbil. Té el rostre pàl·lid, els ulls grans i apagats, i a l'expressió que volta la seva boca s'hi empara el menyspreu. Deixo que em menyspreï a consciència: està tan trista, ella... La deu amoïnar alguna pena roent."
"Ai, la senyora de les serps, que n'és de bonica!"
(trad. Teresa Vinardell)
