Això del què menjar, fa anys que cueja. Aquí a la casa hem tingut algunes discussions, i em sembla que la cosa va per llarg. Ja sabeu, la carn, el peix, els enciams. Però hi ha un discurs de Pitàgores que ens ha colpit profundament. Després que la Belis -molt radical en molts sentits- n'ha fet una lectura molt sentida, la discussió s'ha acabat sobtadament. Avui ha guanyat per golejada. El grup dels carnívors, capitanejats per l'Aparici, estan ara mateix meditant a la cripta. Els he vist molt aclaparats. Potser hi haurà canvis...
Transcric el discurs en la versió que va recollir Ovidi al llibre XIV de Les Metamorfosis, en la traducció magnífica de Jordi Parramon:
“Absteniu-vos,
mortals, d’embrutir amb cap menja nefanda
el
vostre cos! Bé hi ha cereals, i fruites que torcen
amb
el seu pes el brancam, i raïms curulls a les vinyes;
hi
ha delitoses herbes, hi ha plantes que sobre la flama
tendres
es fan i suaus, i el suc de la llet no se us nega,
ni
la mel, ni les flors perfumades de la farigola:
pròdiga
dóna la terra aquests aliments abundosos
ben
a punt, i ofereix menjars sense sang ni matança.
Mengen
les feres carn per calmar la gana; i no totes,
ja
que els cavalls i els ramats de banya i de llana pasturen.
Sols
aquelles que tenen l’instint més feroç i el caràcter
més
indomtable, els lleons iracunds i els tigres armenis,
tant
com els óssos i els llops, amb sagnoses viandes frueixen.
Ai,
quin crim no deu ser les entranyes ficar a les entranyes
perquè
un cos afamat, de cos atipant-se, s’engreixi,
o
que a un ésser li calgui la mort d’un altre ésser per viure!”
I
més endavant arriba a dir:
“I
quan els membres dels bous que heu mort us fiqueu a la gola
heu
d’entendre que esteu mastegant els vostres pagesos!”
