"Històries de la carn i de la sang" publicat enguany per Males Herbes, d'Agustí Esclasans, ens ha deixat literalment esborronats. Hem quedat morts. I potser una bona part del cop es deu al fet que no teniem cap mena d'informació de la seva existència. Com és possible que un escriptor tan bo sigui tan poc conegut?
Després ens hem abocat a "La meva vida (1920-1945)". Aquest llibre és tota una altra cosa. Esclasans ens explica les seves inquietuts, el seu dia a dia, les seves misèries materials, angoixes i esbarjos, amistats, però sobretot el seus deliris intel·lectuals. Llegiu aquest fragment del començament del capítol XXXVI:
L'acabament del POEMA A CATALUNYA havia estat previst per dintre de cinc anys, a condició que pogués treballar-hi cada tarda. I el motiu torturador de la meva crisi definitiva era el previst enfrontament, quan els Ritmes s'haguéssin acabat, amb l'obra doctrinal del Sistema: la RITMOLOGIA en tres volums. Preveia, i no m'equivocava, que se m'emportaria, al seu torn, cinc anys més, com a mínim. La meva cultura filosòfica era densíssima. Però l'aventura que anava a emprendre era, veritablement, de faixa o caixa, i no em fiava ni de mi mateix. Vaig decidir, doncs, recomençar la meva preparació de cap i de nou, i rellegir o llegir tots els sistemes filosòfics i totes les summes teològiques que pogués trobar. La feina era de tità, però vaig fer-la. No "cinc", sinó "deu" anys, vaig passar-me submergit en l'oceà de les doctrines i els mètodes filosòfics i teològics universals. I així nasqueres els tres volums, refets en tres versions, de la futura RITMOLOGIA definitiva.
Del seu Poema a Catalunya (dotze tomos, més de 30000 versos...), algu en sap res? Agustí Esclassans és un planeta per descobrir!
