Per què aquest llibre és tan i tan bo? Un dels grans encerts del llibre consisteix en ser escrit en primera persona pel mateix Werther, i per aquest motiu sentim contínuament la seva alenada, el seus sospir, gairebé els batecs del seu cor, les seves alegries i les seves penes (fora del pòrtic -brevíssim, admirable- del començament, i algunes pàgines cap al final on parla un suposat editor).
A més va ser molt popular i admirat en el seu
temps, i imitat, i també temut per les autoritats, en el sentit que era un mal
exemple a seguir. Molts joves van ser influïts pel desenllaç fatal i, a
imitació del protagonista, també es van llevar la vida. Aquest va ser el cas de Chatertton, un poeta
anglès que és va suïcidar als 17 anys (als 17 anys!), que és el motiu d'aquesta
pintura de Henry Wallis.
Però Werther és molt més que el seu suïcidi.
Ens ha captivat, sobretot, el personatge: la seva frescor, espontaneïtat,
sinceritat, el seu romanticisme a ultrança, i tantes coses més. Voldria
remarcar la seva relació amb la Natura. La vivència que en té, el seu amor
abrandat per ella. Llegiu aquest passatge on es dol d'unes nogueres acabades de
talar:
"Em poso furiós, Wilhelm, només de pensar
que hi pugui haver persones sense cap sentiment ni sensibilitat per les poques
coses que encara tenen un valor sobre la Terra. Ja coneixes les nogueres de cal
bon rector de Sant... sota les quals vaig seure amb la Lotte, les magnífiques
nogueres que Déu sap que sempre em van
causar la màxima alegria. Quin recolliment que donaven a la rectoria, i quina
frescor! I quines branques més magnífiques que tenien! I el record dels bons
clergues que les van plantar fa molts anys! El mestre d'escola ens deia tot
sovint el nom d'una que havia pertangut al seu avi. Un home de bé, devia ser, i
jo sempre hi pensava amb devoció, estant sota aquells arbres. T'ho pots creure?
Ahir m'ho deia el mestre d'escola, amb llàgrimes als ulls: les han talat...
Talades! M'agradaria tornar-me prou boig per ser capaç d'assassinar el
pocavergonya que va clavar la primera destralada. Que hagi de veure això jo, que
em consumiria de pena si tingués plantats dos arbres així al pati i un se'm
morís de vell. "
