Milarepa; els seus crims, les seves proves, el seu nirvana

 

Hem llegit la Vida de Milarepa (1040-1123) amb gran interès. Els seus crims, les seves proves, el seu nirvana. El llibre, escrit al segle XV, és un viatge fascinant al moll de l'os de la cultura tibetana. Ens ha sobtat la semblança entre Milarepa i Sant Francesc d'Asis, que va viure a l'occident cristià pocs anys després. Els dos són místics radicals de la pobresa, crítics amb l'església -cadascú la seva-, els dos són poetes inspirats i composen un tipus de cançó, de càntics, bastant semblants. A més hi ha força paral·lelisme entre les seves vides.

 A Milarepa se'l representa gairebé sempre amb la mà dreta alçada al costat de l'orella. Això al·ludeix a que és, amb Marpa el Traductor, el seu mestre, el fundador d'una de les quatre variants de budisme que hi ha al Tibet: l’escola Kagyu, iniciada a l'India per Tilopa i Naropa,  de tradició oral, on l'ensenyament es dona de boca a orella, 

 Veieu aquests dos passatges:

 "Vaig romandre en aquell lloc, lliurat a la meditació, menjant només ortigues. Per fora sense roba i per dintre sense l'aliment substanciós, el meu cos va acabar semblant un esquelet. Es va tornar del color de les ortigues, i fins i tot els pèls se'm van tornar de color verd"

 "Una nit, algú que s'imaginava que jo guardava menjar, va entrar a la meva cova i va començar a buscar per tot arreu. Em vaig posar a riure i li vaig dir:

 -Mira bé, potser trobaràs de nit el que jo no puc trobar de dia!

 Ell també es va posar a riure i se'n va anar."

  

            Però el que ens ha cridat més l'atenció són les proves a que el sotmet Marpa, el seu mestre, abans de donar-li l'ensenyament:

             “—Ahir a la tarda em vaig portar malament amb tu —em va dir—, però no t’entristeixis, que he de donar-te els ensenyaments a poc a poc. Has de tenir paciència. Ets home treballador, així  que ara em faràs una casa fortificada que he de donar a Tarmá Dodé (el seu fill). Quan l’hagis acabat et donaré l’ensenyament. I també et donaré roba i menjar.

            —Però —vaig replicar—, ¿què serà de mi si moro mentre estic  construint la casa, sense haver conegut el Dharma?

            —Et prometo que no moriràs en aquest temps —em va dir—. Un home sense fortalesa no pot exercitar el Dharma. Si tu, dotat com estàs de gran perseverança, ets capaç de meditar els meus ensenyaments, arribaràs a mostrar si has arribat o no al Buda en aquesta vida. El meu llinatge posseeix una transmissió de la influència espiritual diferent dels altres llinatges.

            Amb aquests excel·lents consells, el meu esperit es va alegrar en extrem, i li vaig dir:

            —Si és així us prego em comuniqueu com voleu que sigui aquesta casa fortificada.

            En quant a aquesta, he de dir que hi havia un important pas de muntanya on el parents paterns de Marpa havien acordat sota jurament no construir cap casa fortificada. Ara bé, Marpa, que no estava entre els obligats pel jurament, va pensar una estratagema per construir en aquell lloc i a la vegada aprofitar-ho perquè jo em purifiqués de les meves maldats. Em va dir:

            —Fes una casa fortificada així i així en aquell turó de l’est.

            Vaig començar a construir una casa rodona i ja n’havia fet la meitat, quan va venir el lama i em va dir:

            —L’altre dia no m’havia parat a pensar-ho bé. Enderroca aquesta casa i porta tota la terra i totes les pedres allà on estaven.

            I així ho vaig fer. Dies més tard, el lama, que semblava que anava una mica embriac, em va portar a un turo a la banda oest i em va dir:

            —Ara fes una casa fortificada així i així.

            I vaig començar a construir una casa en forma de mitja lluna. Havia construït la meitat quan el lama va tornar i em va dir:

            —Això tampoc no va bé. Torna al seu lloc tota la terra i totes les pedres.

            Així ho vaig fer, i altra vegada, en arribar a un turó de la banda del nord, el lama em va dir:

            —Gran Mag, l’altra dia estava borratxo i les ordres que et vaig donar no tenien sentit. Ara, aixecaràs aquí una bona casa fortificada.

            —Enderrocar una casa a mig fer —vaig replicar— a més de ser un treball penós per a mi, malgastar la hisenda. Us suplico ho penseu bé abans d’ordenar-m’ho.

            —Aquesta vegada no estic borratxo —va dir ell—, i a més ho tinc molt ben pensat. Es dirà: Casa Fortificada del Mantra. La construiràs amb planta de triangle, i t’asseguro que no l’hauràs d’enderrocar.

            Després d’escoltar-lo, vaig començar a construir la casa triangular. Quan havia alçat ja la tercera part de la casa, va venir el lama i em va preguntar:

            —¿De qui és aquesta casa fortificada que estàs construint, Gran Mag? Qui t’ha manat de construir-la?

            —El lama mateix,  —vaig respondre—, que va dir que era una casa pel seu fill.

            —No recordo haver-te encomanat aquesta tasca —va dir el lama—. Però si el que dius és cert, deu ser que vaig perdre el cap o que per un moment no sabia el que em feia.

            —En aquell moment —vaig dir—, com que temia que podia esdevenir-se això, vaig persuadir humilment al lama que ho pensés bé, però el lama em va replicar que ho tenia molt ben pensat, i que aquesta vegada no seria necessari enderrocar el que havia fet. D’aquestes circumstàncies en tinc un record claríssim.

            —I bé —va dir en Marpa— ¿quin testimoni hi ha del que dius? Si per atzar t’ha vingut a la imaginació posar-nos a nosaltres en aquesta casa de tres costats (que no sembla sinó un triangle màgic per tancar els esperits malignes) per obrar els teus encantaments, has de saber que jo n’hi té robat cap granja ni tampoc no he menjat els bens del teu pare. I si no és així i vols el Dharma, com sigui que les deïtats de l’indret estan malcontentes, porta tota aquesta terra i totes aquestes pedres allà on estaven abans. Després, si vols el Dharma, te’l donaré; però si no fas el que et dic, ja te’n pots anar d’aquí.

            I com que dient això semblava molt enfadat, sobre el meu ànim es va abatre un pes infinit. Amb tot, però, mogut pel meu desig del Dharma, vaig obeir les ordres del lama, i vaig transportar al seu lloc anterior tota la terra i totes les pedres amb que havia començat a construir la casa triangular.

            Va ser llavors, quan em va sortir una llaga a l’esquena, però vaig pensar que si l’ensenyava al lama, només guanyaria d’ell una tanda de despropòsits, i que si l’ensenyava a la seva dona, diria que ho feia per ponderar el mèrit del meu treball. De manera que no la vaig ensenyar a ningú, i després de plorar amargament, vaig pregar a la dona del lama que em donés prova d’amistat demanant-li al seu espòs el Dharma per a mi.

            Ella va anar al lama i li va dir:

            —Aquest disbarat d’edificar cases fortificades és només ocasió de sofriment. Us prego tingueu compassió del Gran Mag i li comuniqueu el Dharma.

            —Prepara un bon menjar —va dir Marpa—, i porta’l a la meva presència.

            Va fer el menjar i em va portar amb ella davant del lama, el qual va dir:

            —Gran Mag, no em tinguis en compte allò que no vaig fer l’altre dia. Si vols el Dharma te’l donaré.

            I em va donar la transmissió del Refugi i el Compromís, els dos molt comuns.

            —Això és —em va dir— l’anomenat Dharma comú i general. Si vols els ensenyaments del Mantra Secret, no comuns, ho hauràs de fer d’aquesta manera.

            I em va lliurar perquè el llegís un epítom de les penalitats per les quals va passar Naropa al llarg de la seva vida.

            —En gran manera ardu et serà avançar per aquest camí —em va dir el lama.

            En sentir això, els ulls se’m van negar de llàgrimes i em va envair una ferma confiança. Em vaig dir “Compliré cabdalment tot allò que el lama em digui” , i en vaig fer una solemne promesa.

            Uns dies després el lama em va dir que l’acompanyés, i vaig anar amb ell. En arribar al pas de muntanya guardat pels seus parents paterns, em va parlar en aquests termes:

            —Ara edificaràs una casa fortificada quadrada, blanca, de nou pisos i amb un pinacle.”

             

  Vida de Milarepa, Anagrama (trad. Iñaki Preciado Ydoeta)

 He traduït aquests passatges a partir de la traducció d'Iñaki Preciado, directament i sense el rigor que s'hauria de demanar a un traductor. És només una mostra, un apunt..

 Que jo sàpiga, la "Vida de Milarepa" mai no s'ha traduït al català, i tampoc Kunbum (els Cent Mil Càntics). Si teniu temps, penseu-hi. Tot està per fer!