(en aquest gravat, d'un manuscrit del segle XIV, la reina Ginebra acompanya Lancelot del Llac, abatut per una ferida que el porta a la llinda de la mort)
En acabar de llegir "La mort del rei Artús", ens hem adonat que hem triat un llibre ben apropiat al temps que marca el calendari. Som a quaresma, encara, els dies de l'abstinencia, del dejuni, de la mort. En aquest llibre antic moren tots menys l'escriptor, un tal Mestre Galter Map. Moren els protagonistes: Galvany, la reina Ginebra, el rei Artús; el dolent, Mordred; i el millor cavaller del món, Lancelot del Llac. Hi ha molt de dol. Amb tot, la mort del rei Artús és força ambígua, perquè el trobareu enterrat a la Capella Negra, amb una inscripció que diu: "Aquí jeu el rei Artús que pel seu valor va dominar dotze reialmes", però també, a la vegada, llegireu que s'embarca en una nau plena de dames, amb totes les armes posades i amb el cavall. Semblaria que la nau, on també hi va Morgana, que és germana seva, se'n va cap Avalon.
Però en moren d'altres, molts més. Hi ha batalles on moren mil·lers de cavallers, on pràcticament no queda nigú viu per explicar-les. El Mestre Galter Map els fa morir a tots sense cap mena de remordiment. És molt curiosa la mort de Lucà el Boteller.
"El rei Artús va passar tota la nit pregant i resant. L'endemà s'escaigué que Lucà el Boteller era darrera seu i, com que veia que el rei no feia cap moviment, va dir plorant:
-¡Ah, rei Artús! ¡Que gran que és el vostre dolor!
Quan el rei sent aquestes paraules, es redreça amb dificultat perquè duia totes les armes posades, pren entre els braços Lucà, que no en portava, i l'estreny; amb l'abraçada li reventa el cor dins del ventre. Després, ja no va poder dir cap altra paraula perquè l'ànima va abandonar el seu cos. Després d'abraçar-lo llarga estona, el rei el deixa anar perquè no sospita que sigui mort. Girflet, que s'ho ha estat mirant, veu que Lucà no belluga i s'adona que és ben mort; el rei l'ha ofegat. Es posa a fer un gran dol i diu:
-¡Ah, Senyor! ¡Quant de mal que li heu fet a Lucà! ¡L'heu mort!
El rei ho sent, se sobresalta, mira al seu voltant i veu que el seu boteller jeu mort a terra. La seva pena es multiplica i respon a Girflet amb terrible aflicció:
-Girflet, la Fortuna que fins aquí havia estat com una mare, ha esdevingut una mala madrastra i ha girat el que em queda de vida en dolor, pena i tristesa."
La mort del rei Artús, (Cal Carré) trad. Lola Badia
Lucà el Boteller va ser enterrat al costat del rei Artús amb aquesta inscripció: "Aquí jeu Lucà el Boteller que el rei Artús va ofegar sota el seu cos"
