El vell Omar

Ahir vaig anar al tiberi cantat de Banyoles i vaig escoltar això:

El jardiner amb la regadora
fa que verdegi el gran jardí
i quan arriba la florida
es torna un arc de Sant Martí.
El vell Omar rega roselles
i als camps de blat posa carmí!
També nosaltres,
les nostres roses,
reguem amb vi!, reguem amb vi!

Ah vell Omar! Com em va agradar de sentir dir el teu nom!
Omar Khayyam és un conegut nostre molt admirat. Escolteu-lo:

Els retòrics i els erudits silenciosos s'han mort sense haver pogut entendre's sobre l'ésser i el no-ésser. Ignorants, germans, continuem assaborint el suc del raïm, i deixem que aquests grans homes es regalin amb les panses.

Els de la Font del Vi a Banyoles

Benvolguts associats, la Companyia de la Font del Vi porta el seu espectacle Cantatataula a Banyoles el dia de Sant Joan cap al vespre.
Aquí us poso un enllaç, perquè en aquesta ocasió, a més a més de cantar "la cançó de la migdiada", el "tantes tasses", el "doctor fetge" i etcètera, resulta que el Grup Gastronòmic del Pla de l'Estany faran un sopar que pinta d'allò més bé (he sentit a parlar d'uns pastissets de mel llegendaris, i d'un conill amb mel de Crespià..., és clar que, ara que hi penso, el conill no entra en el menú: sopa de peix, amanida, pollastre de pagès, pastissets de mel...); i vi, és clar, acabat de sortir de la font, o sigui de la bota.
L'enllaç és aquest: http://www.octubredigital.com/aphonica/aphonica2009/default.htm
i encara un altre enllaç:
http://www.lafontdelvi.wordpress.com/

Amigues i amics, que tingueu una bona dormida!

Aquí els teniu

A vegades una imatge val més que dues paraules.
Aquí els teniu: Alexandre de Macedònia i Bucèfal, el nostre advocat.

UN MISSATGE IMPERIAL

El President no es desperta, i jo segueixo amb en Franz: "A tu, a un particular, a un deplorable súbdit, a una diminuta ombra fugida davant el sol imperial vers la més remota llunyania, a tu tot just és que Alexandre de Macedònia, ha tramès un missatge des del llit on agonitza". Diu unes coses, en Franz! El que no sé és com ho sap... I per què el rei em deu haver triat a mi? Però el que això demostra és que a l'hora de la veritat, un ase és més fiable que un cavall, i no cal dir-ho, que una persona.

Una altra confidència d'en Franz

Escolteu, el President segueix adormit. Una nova confidència d'en Franz: "En general tota l'oficina aprova l'admissió de Bucèfal. Tothom es diu, amb seny admirable, que Bucèfal es troba en una situació difícil enmig de l'actual ordenació social i que per això, com també per la seva significació dins la història de la humanitat, es fa mereixedor de tota complaent deferència".
Jo si us he de ser sincer, en Bucèfal el trobo d'allò més normal, amb l'encarcarament propi dels advocats..., però ben normal i corrent. En canvi en Franz... Ja he dit que ens hem fet molt amics... però, veieu com parla? A vegades quan l'escolto em dóna la impressió que estic llegint un llibre.