Ahir vaig anar al tiberi cantat de Banyoles i vaig escoltar això:
El jardiner amb la regadora
fa que verdegi el gran jardí
i quan arriba la florida
es torna un arc de Sant Martí.
El vell Omar rega roselles
i als camps de blat posa carmí!
També nosaltres,
les nostres roses,
reguem amb vi!, reguem amb vi!
Ah vell Omar! Com em va agradar de sentir dir el teu nom!
Omar Khayyam és un conegut nostre molt admirat. Escolteu-lo:
Els retòrics i els erudits silenciosos s'han mort sense haver pogut entendre's sobre l'ésser i el no-ésser. Ignorants, germans, continuem assaborint el suc del raïm, i deixem que aquests grans homes es regalin amb les panses.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Jo també llegeixo l'Omar i sempre tinc el seu llibre al damunt de la tauleta de nit:
El nostre tresor? El vi.
El nostre palau? La taverna.
Els nostres companys fidels?
La set i l'embriaguesa.
Desconeixem la inquietud, car sabem que les nostres ànimes, els nostres cors, les nostres copes i els nostres vestits maculats no tenen res a témer de la pols, de l'aigua i del foc.
Per què les nostre ànimes i els nostres cors no tenen res a témer de la pols?
Disculpeu la meva ingerència:
polvus eris et in polvus reverteris.
Rita, no et deixis engalipar pels mossens apagallums que viuen a les fosques. Ho vaig escriure fa temps, i ho torno a dir:
la gran roca de sofriment
que a tots ens fa de fonament
la vela sempre una pols fina
d'afeccions felices...
Euouae! Euouae!
L'Omar, altra vegada l'Omar. Obro a l'atzar el seu llibre i mireu amb què em trobo:
El creador de l'univers i de les estrelles es va superar realment quan va crear el dolor!
Llavis semblants a rubís, cabelleres perfumades, com és que esteu a la terra?
Aparici, aturat sisplau! I jo que pensava que eres un burret la mar de frívol!
Publica un comentari a l'entrada