dissabte, 11 de juliol del 2009

Neu en el cosmos

Aquí a l'Associació, entre migdiada i migdiada, ens queda una mica de temps que dediquem a la lectura, i encara més en aquesta època tan deliciosa de l'estiu, ara que sembla que torna la calor però encara no en fa prou perquè ens enutgi. "Son sobre la terra", diu l'Omar, i en un passatge que s'assembla molt a aquell poema, en Joyce diu: "neu sobre la terra". Parlar de la neu, a l'estiu, és una cosa ben refrescant. Seguiré la traducció de Joaquim Mallafré. M'haureu de dispensar que el passatge és una mica llarg:
Li havia arribat l'hora d'emprendre el viatge cap a ponent. Sí, els diaris tenien raó: la neu era general per tot Irlanda. Queia en cada part de la fosca planúria central, a les muntanyes sense arbres, queia flonjament als aigüamolls d'Allen i, més a ponent, en flonja caiguda, a l'oneig negrós amotinat del Shannon. Queia, també, en cada part del fossar solitari al turó on Michael Furey era enterrat. N'hi havia un tou acumulat a les creus tortes i a les làpides, a les llances de la petita reixa, a les bardisses estèrils. La seva ànima s'esvaní a poc a poc mentre sentia caure la neu calmosament per tot l'univers, i en calmada caiguda, com el descens a la seva darrera fi, damunt de tots els vius i els morts.

15 comentaris:

Aparici ha dit...

Senyor President, abans d'anar tant cap a final, potser ens convendria donar un passeig pel dolç començament. Miri que he trobat del mateix James:
Al temps que les bèsties parlaven -i que n'eren de bons, aquells temps!- hi havia una "muu" que baixava pel camí, i aquesta "muu" que baixava pel camí va trobar un noiet tot bufò que li deien el cucut...

Rita ha dit...

Sí, el començament, el començament! Mireu què he trobat d'un poeta de la plana de Vic

De petita petiteta
em picaves les manetes:
ral ralet, ral ralet,
pica pica dineret!
Em posaves els bolquers,
em ruixaves de colònia,
i jugavem a escarbat
endevina qui ha picat.
I buscava amagatall
fins i tot a prop del gall,
al corral, i sota el llit,
i a l'armari dels confits...

François ha dit...

Infantil, una mica infantil! a mi m'agrada molt aquell començament que diu:
Senyors, ¿us plau de sentir un bell conte d'amor i de mort? És de Tristany i d'Isolda la reina. Escolteu com amb gran joia, amb granb dol s'amaren, després ne moriren un mateix dia, ell per ella, ella per ell.

Aparici ha dit...

Un enrecordeu d'en Franz, que va introduir el Doctor Bucèfal i l'Alexàndre de Macedònia a la nostra associació? Avui m'ha dit:
"Algú devia haver escampat mentides contra Josef K., del moment que no havia fet res de mal i que un bon matí van anar a arrestar-lo".

Anònim ha dit...

En aquesta associació ningú no sap llegir més de dues línies seguides?
Tinc la impressió que esteu jugant al Joc de la Oca!:
la presó: casella 52
els enamorats: casella...

Anònim ha dit...

No era en Pitarra que deia?: doneu-me un bon final!

Wendy Lu ha dit...

A mi em sap greu que sempre tinguin de pagar els mateixos per tot.

Anònim ha dit...

Els mateixos? Qui son aquests? Però jo estaria ben tranquil, si paguen és perquè en tenen!

El Rellotger ha dit...

Sí, que paguin!

François ha dit...

Que paguin la beguda! Que paguin la beguda!

Anònim ha dit...

El Joc de la Oca em sembla que no té cassella dels enamorats, ni de la infància... No estareu confonent aquest joc amb el Tarot?

Wendy Lu ha dit...

Felicitats, president.

El President ha dit...

Vet aquí que algú acaba de recordar que és el meu aniversari. Això és un detall molt bonic. Moltes gràcies Wendy Lu.

Emissari ha dit...

N'Aparici està gelòs
i em fa servir d'emissari
vol un tiberi amb arròs
i pastís d'aniversari

diu que vol que el president
el tracti com es mereix.
Si no, es farà independent

Proclama "ni carn ni peix,
tot vegetal!", va dient,
i després ho repeteix:

que al Club de la Migdiada
la clientela animal
està molt manipulada.

El President ha dit...

Ah, l'Aparici!, és un vell congut de la casa. L'Aparici es queixa per vici!