De totes les coses estranyes que han passant últimament a casa nostra, el que m'impressiona més és el cas de les formigues. Fa un parell de dies que evolucionen en el parc del davant, tan uniformades i amb tanta disciplina que em fan una mica de basarda. M'han portat a la memòria aquell passatge de l'Eneida que seguint la traducció de Miquel Dolç diu:
marxa pel camp el negre esquadró i traginen la presa
pel viarany dins l'herbei; les unes duen immensos
grans recalcant l'espatlla i les altres apleguen les colles
i flagel·len les dropes: rebull la sendera de feina.
Uf!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
President, però les formigues a l'estiu fan xiu-xiu. Mira que boniques les veu el meu poeta preferit!:
Les petites formigues
s'aparten del paper de Manila
i escampen feineres cap al bol ensucrat, buit.
Vet aquí l'esmorzar: xocolata desfeta i un tall de pa!
I s'aboquen per la conca lluent, imprudents,
llamineres de gresca i dolçor:
Per les tortes del bol
s'arrosseguen els sons
de la z a la a.
Els mots van de barreja.
Molt em mareja!
Les petites formigues a l'estiu fan xiu-xiu...
Per les torrenteres
que alegres tresquí,
del camp a les eres,
de l'hort al jardí,
me nasqueren ales
com a les cigales...
Ah ah! Això em recorda el cas del Lluís Serrano, que va organitzar un recital en un bar de Sant Hilari on va penjar una enorme titola voladora, amb ales, és clar, i de color rosa. Penjava a certa altura sobre la concurrència, la majoria dels quals estaven borratxos.
Hi havia un poeta que es va enfadar molt perquè no l'escoltaven.
"Les formigues
no coneixen propietat
- tot és d'elles
o furtat."
ho diu l'Enric Soler.
Una pregunta, senyor o senyora Anònim: "per les torrenteres que alegres tresquí", no serà més aviat "per les torrenteres que alegre tresquí?" perquè, aviam, qui trescà? jo, és clar, jo tresquí, i tresquí alegre. Si les que tresqueren foren les torrenteres seria "per les torrenteres que alegres tresqueren, o tresquiren" si tresquí jo, jo no puc estar alegres, sinò alegre. O si tresquiren uns quants amb mi hauriem de dir "per les torrenteres que alegres tresquerem"...
Això de les polles volant no em sembla propi d'aquest bloc tan il·lustrat i exquisit.
Aparici where are you?
Però, com goseu ser tan puntillosa...? El qui parla és mossèn Cinto, el nostre Virgili!
Ell, ell va trescar per les alegres torrenteres!
Una hermosa plana
tinguí per bressol,
com la vigatana
no en veu altra el sol.
Jo fui la formiga
de son pla i garriga,
del mas aureneta,
del camp rossinyol.
I en quant al que segueix, hi ha un versió que diu:
per les torrenteres
que alegre tresquí,
del camp a les eres,
de l'hort al molí
on viu la sagala, (vaig veure)
creixé la cigala...
Escolteu, això és com el Mahabharata, els clàssics tene múltiples versions.
Ah, i per cert, perdoneu, no m'havia presentat, sóc El Lletraferit de Manlleu.
I si voleu... podem continuar parlant d'aquests temes d'una manera un xic més íntima...
Publica un comentari a l'entrada