Perdoneu una petita broma, però amb tant parlar d'ocellets i altres bestioles, i com que la Puput no para de parlar-me d'Aristòfanes i la seva obra tan celebrada els Ocells, no puc estar-me'n de transcriure'n un tros. Escolteu:
"No hi ha res preferible o més bell que tenir ales. Si algú de vosaltres, espectadors, en tingués, quan, fart dels cors de la tragèdia, li vingués ganussa, aquest podria anar volant a casa seva a menjar, i llavors, un cop tip, volaria de nou cap a nosaltres. Si a un de vosaltres, com a Patròclides, li vingués caguera, no hauria d'emmerdar-se el vestit; aixecaria el vol i, després d'haver-se petat i descansat, volaria altra vegada cap aquí. I si entre vosaltres hi ha casualment un adúlter que veu el marit de la seva amant assegut entre els consellers, aquest podria remuntar-se,d'un cop d'ala, d'entre vosaltres, i, quan hagués folgat, volar novament d'allà cap aquí. ¿No val qualsevol cosa transformar-se en volàtil?" (trad. Manuel Balasch)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Senyores i senyors, quina manera de ploure, l'estiu s'ha acabat.
Ara que parlem d'ocells, em sembla que les orenetes ja han pres el volo
Sí que han pres el volo, sí, les seves casetes són ben buides. Ai coi, aquest any s'han despedit a la francesa!
Les orenetes amb aquesta mania que tenen de fer els nius al damunt de les façanes, ens embruten les portes i finestres..., de manera que tampoc és cosa de plànyer que hagin marxat. Ara, això sí, són animals de Nostre Senyor, i per això els hi hem de consentir. Jo mai no n'he menjat cap.
Avui mentre dormia escoltant el xim-xim de la pluja, he sentit o m'ha semblat sentir una conversa on es parlava d'una migdiada a plena Natura... després d'un bon dinar. Algú en sap alguna cosa?
Ara, amb la pluja i sense les orenetes, tot quedarà més net.
Les que no se'n van són les aranyues. A l'hort de l'associació, justament entre un porro i les tomaqueres, n'hi ha una d'enorme, com una pruna, que fa dies que para la pluja i ni s'immuta. Les aranyes són els animals més estàtics, en són els campions.
Migdiada a la natura? qui ho ha dit? si fos cosa nostra ja seria oficial! i a aquestes alçades de la tardor, ja podrem dormir damunt l'herba muiada?
Franz, parfois vous escoltez paroles que vous ne comprendez pas, le français et le catalan se semblen però ce n'est pas la mesme chose! Ne vous estiriez vous empatollé amb les activités de l'APAS, l'Asociation d'Amics de la Sieste de Portugal? http://siesta-social-club.de/portugal.html
Sí, a vegades em xiulen les orelles..., però estic segur d'haver sentit alguna cosa. Ara, el que fa dies que no es mou és el iogui de les barbes. S'ha ficat en un recambró a prop de la bodega, i seu al damunt dels seus dos llibres... Em sembla fins i tot que posats a comparar si fessin una cursa d'immobilitat, quedaria davant de l'aranya del jardí.
L'aranya s'ha mogut! L'aranya s'ha mogut!
President, amics, mireu això:
XV SEMANA CULTURAL VENTURREÑA Y XXX FIESTAS DE VERANO DE VENTA DEL MORO
15 h. Taller “Aprende a echar la siesta” grado de iniciación y extranjeros. Lugar: Casa de la Cultura. Imparte: Eladio Morfeo Traspuesto y Javier Latorre. Acudir con almohada. Validez: 6 créditos universitarios. Organiza: Asociación de Amigos de la Siesta y el Tinto de Verano.
Qui no em cregui que ho comprovi per ell mateix http://www.ventadelmoro.org/informacion/fiestas.html
Jo crec que hem de començar ja a agermanar-nos. President, si em doneu permís, em donaria a coneixer a Portugal i Venta del Moro per tal d'aconseguir uns comunicats que llegir en aquesta migdiada a la natura que encara que no és oficial, sabem que ens sembla que diuen que potser es prepara.
Sí, és una sorpresa molt agradable, però ara estem molt ocupats amb les converses...; els rumors, ho heu sentit, oi? Confirmo que no són del tot infundats.
Publica un comentari a l'entrada