Benvolguts, sembla que és veritat que l'Aparici s'ha fet cantautor, i aviat podrem sentir les seves cançons, concretament el dia 11 de novembre. Això de la fira del burro de Banyoles el té molt excitat, perquè es veu que allà hi concorren moltes amistats i coneguts que aviat podrà veure. Com un botonet de mostra del que fa, us transcric una de les seves tornades:
"Quan el desembre és arribat
i miro els camps encarcarats,
o si ens trobem al mes de maig
i amb rams de flors guarneixo el bast,
o ve l'estiu atrafegat
amb la feinada que hi ha al mas,
o quan s'adorm a bosc el faig,
no trobo gust en el que faig,
perquè em turmenta la qüestió:
Qui sóc, d'on vinc i cap on vaig?"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Cantautors? N'hi ha de dos menes: els que fan adormir i els que no deixen dormir.
I encara n'hi ha una tercera mena que són molt pitjors, els que et desperten quan estàs adormit. Me'n recordo d'aquell que feia aquells esgarips quan cantava aquella mena de cançó sobre no sé què del vent... La de vegades que va arribar a despertar-me aquell malparit, casumlosti! O, i encara no fa gaire el vaig tornar a sentir. Ecs, quina plaga del dimoni de déu!
I l'altre dia del local de la Migdiada, allà que hi tenen com una mena de secta i estan confabulats amb els animals, sortien uns brams que no se sentien ni la campana de l'església. Coi, no hi ha dret, que cantussegin, o encara millor, que pensin en veu baixa. Ara, el redéu de la cantera! Hauria d'estar prohibit!I tant, jo ho prohibiria!
Avui han dit per la ràdio que havien enviat onze pel·licules catalanes a Hollywood a veure si així queia un Oscar a Catalunya. I si això fa l'Acadèmia del Cinema Català, perquè no pot Aparici fer d'anxaneta de la colla castellera de la Cançó i guanyar un Grammy com aquell,com se diu, en Miquel Yacson?
Hi anirem tots, a recollir el disc d'or, bé, tots els qui se vulgan apuntar; el Llull ens pagarà el viatge. Ah, però no als qui s'apuntin al darrer moment! només als qui l'haurem acompanyat pel camí d'espines fins l'exit, el succés que diuen allà Amèrica...
...i quan serà això de les cançons del burro? espero que sigui diumenge, jo treballo entre setmana...tenim assaig dels Pastorets, que ja ve nadal..
El pitjor és que aquest tros de burro l'altre dia assajava de nit! Ara vaig a dormir i que no el senti, o, i que vigili perquè tinc el son molt prim. Jo posats a fer el sumnàmbul sóc molt perillós, i a més estic acostumat a fer disbarats.
L'Aparici d'anxaneta? Voleu dir?
Però aquest xicot, ja afina prou? I amb quina mena d'instruments s'acompanya?
ai, naltros tenim coral, el dimecres. Ara es veu que a tothom li dona per cantar, mira tu.
Això de l'art, és una passió i no es pot ocultar, es porta a dintre. L'altre dia, estirat en un banc del jardí, escoltava l'Aparici, i l'únic que li trobo és que la veu..., no sé com dir-ho, no se l'acaba d'entendre. Em sembla que si vocalitzés més hi guanyaria molt. Sobre el contingut de les lletres, que pel to em sembla que són de cançó protesta, no em puc acabar de definir perquè no les entenc. Em sembla que ja ho he dit. No, no se l'entén.
L'Aparici es mereix un reconeixement mundial... brindo pel proper grammy de la cançó protesta! Tots amb l'Aparici i la protesta per tants cantautors despertadors!!! Només permetré que em desperti l'Aparici durant tots els matins del món! I si li poseu al costat una viola de gamba...? O de cuixa? o de pit i cuixa...? ricard99
Publica un comentari a l'entrada