Com que resulta que molts dels nostres associats últimament, amb el fred i els mals dies de l'hivern, abusen de la migdiada, després quan arriba la nit no hi ha qui dormi. I no sé perquè, a l'alba, és quan hi ha més moviment a les cambres: se senten portes que s'obren i es tanquen, se senten riures i enraonies, se senten corredisses; tinc la impressió que s'hi organitzen piscolabis, alguns de públics i d'altres més privats. Per aquest motiu em sembla adequat de reproduir la cançó que ens va cantar ahir el Passarell, és molt emocionant:
"Rei gloriós, vera llum, claredat,
a un company meu no farieu costat?
Déu poderós, proveïu-lo d'ajuda!
No l'he vist des que la nit és vinguda,
i adés serà l'alba!
Bon companyó, sou o no deixondat?
No dormiu més, lleveu-vos aviat.
Per l'orient ja l'estrella us saluda
que porta el jorn:prou l'he ben coneguda,
i adés serà l'alba!
Bon companyó, canto enllà del portell.
No dormiu més, que ja sento l'ocell
que cerca el dia volant pel boscatge.
Ai, si el gelós us venia a fer ultratge!
I adés serà l'alba!
Bon companyó, guaiteu pel finestrell.
Un cel d'estels brilla enlaire, tan bell!
Així sabreu que és fidel mon missatge.
No ho voleu fer? Serà en vostre damnatge.
I adés serà l'alba!
Bon companyó, aviat que us deixí,
ja no he sabut quina cosa és dormir.
Agenollat prego al fill de Maria
que us torni a mi per lleial companyia.
I adés serà l'alba!
Bon companyó, ran de porta em vau dir:
"Oh, bon amic, no dormiu, perquè així
sabreu de cert quan apuntarà el dia!"
I ara no us plau que us canti si venia.
I adés serà l'alba!
-Mon dolç company, sóc en tan bon sojorn
que ja no amo més ni l'alba ni el jorn.
L'amor més bella que de mare és nada,
jo la tinc als braços: que em fa l'arribada
del gelós foll, de l'alba?
(adap. Alfred Badia)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Quina sort que hem tingut amb l'arribada del Passarell!
Totes i tots esperem la nit per sentir-lo cantar!
Fins i tot -m'ho va dir en Franz, i el Rellotger-, sembla que l'Aparici treu el cap per darrera de la porta..., però ell ho nega, diu que no te forces per aixecar-se.
Estic pensant a demanar-li al Passarell que una nit d'aquestes anem a fer la revetlla a la seva cambra, vull dir a la de l'Aparici.
Visca el Passarell!
Les migdiades al cau de mon amic
ben arraulits sota la pell d'un xai
les recorava avui de bon matí
mentre l'avió volava al Paraguai
Som arribada a l'hemisferi sud,
a Asuncion, la ciutat perfumada
i al cel estrany d'astres desconeguts
també arriva tost o tard l'albada
ui! quantes faltes! és el teclat austral...
Voleu dir que en Passarell no ha sortit d'alguna mena de túnel del temps? Sembla un home d'una altra època!
Les èpoques? Quines èpoques?
Bon Pernilet,
per Carnestoltes totes les bèsties van soltes!
No has sentit o llegit allò que diu el Llibre Antic, que hi ha un temps per cada cosa? Ah, ah ah!
Un temps per cada cosa?
A quines coses us referiu?
Vanitat de vanitats, un temps per menjar i un temps per pair...
És Asunción o és Ascensión?
Assumpció és l'elevació de la Verge Maria en cos i ànima al cel.
Publica un comentari a l'entrada