El Monjo de Montaudon, un monjo joiós

Després de l'enuig, arriba el moment de l'esbarjo i el plaer. Veieu el nostre monjo en una situació no pas tan crispada com en el seu poema anterior:

Molt mi platz deportz e gaieza,

condugz e donars e proeza,

e dona franca e corteza

e de respondre ben apreza,

e platz m'a ric home franqueza

e vas son enemic maleza.

Molt a mi em plau folga i riquesa,

menjars, presents, i ardidesa,

i dona franca i cortesa

que sap respondre amb finesa,

i em plau en home ric franquesa

i vers els enemics feresa.

E platz me hom que gen me sona

e qui de bon talan me dona,

e ricx hom quan no mi tensona;

e'm platz qui'm ditz be ni'm razona,

e dormir quan venta ni trona,

e gras salmos az ora nona.

I em plau qui em té per gran persona

i qui de bon talent em dóna,

i home ric que no em qüestiona;

i em plau qui de mi bé enraona,

i dormir fort quan venta i trona,

i gras salmó a l'hora nona.

E platz mi be lai en estiu

que'm sojorn a font o a riu,

e'ill prat son vert e'l flors reviu

e li auzelhet chanton piu

e m'amigua ve a celiu

e lo'y fauc una vets de briu.

I em plau quan arriba l'estiu

de reposar en font o riu,

els prats són verds, la flor reviu,

els ocellets canten piu-piu,

i ve l'amiga de furtiu

i ens abracem en lloc ombriu.

E platz mi be qui m'aculhia,

e quan gaire no'n truep fadia;

e platz mi solatz de m'amia,

baizars, e mais si lo'i fazia;

e si mos enemicx perdia

mi platz, e plus s'ieu lo'i tolia.

I em plau el qui el portal m'obria,

i quan sóc lluny de letargia;

i em plau l'esbarjo amb l'aimia,

besars, i allò que li faria;

i si el meu enemic rebia

em plau, i més si jo el colpia.

E plazon mi be companho,

cant entre mos enemicx so

et auze be dir ma razo

et ill l'escouton a bando.

I em plauen els bons companyons,

quan entre els meus enemics som,

i sentir dir bones raons

del monjo laic de Montaudon.