dimecres, 2 de gener del 2013

San Francisco, el primer entrepà vegetarià del món



Sempre ens ha preocupat molt la qüestió vegetariana. Hi ha els partidaris de la carn, i hi ha els detractors de la carn, i entre els dos bàndols hi ha molt pocs indiferents. A vegades semblaria que les posicions són tan irreconciliables que fan trontollar els fonaments més pregons de la nostra Associació, i si no fos perquè som persones amb una certa educació, em pregunto fins a quina mena d'extrems podríem arribar, sobretot alguns dels nostres socis, els més acalorats.
És per això, que em plau presentar aquesta cançó del Pollastret que he aconseguit recuperar, no sense un gran esforç (els tovallons, una vegada més, amb incrustacions de tota mena, tacats, rebregats..., uf!), i que parla precisament de quin va ser l'origen del primer entrepà vegetarià del món: el San Francisco. Em sembla que ha valgut la pena.   


Si vas a San Francisco
no oblidis de posar-te flors als cabells...



San Francisco
(entrepà vegetal amb fulletes d'enciam i d'escarola, olivada d'olives negres, pastanaga ratllada, i salsa maionesa (opcional), amb dues dentetes d'all en un extrem)




Les nenes maques al dematí
s'alcen i reguen, s'alcen i reguen,
les nenes maques al dematí
s'alcen i reguen el seu jardí.

El Llop ferotge quan ve la nit,
pateix d'insomni, pateix d'insomni,
el Llop ferotge quan ve la nit,
pateix d'insomni i deixa el llit.

Amb sabatilles, bata i pitet,
ja seu a taula, ja seu a taula,
amb sabatilles, bata i pitet,
seu a la taula per fer un banquet.

Però quin disgust en obrir el sarró,
només hi ha engrunes, només hi ha engrunes,
però quin disgust en obrir el sarró,
només hi ha engrunes i un rosegó.

On aniria per trobar un mos
que fos ben tendre, que fos tendre?
On aniria per trobar un mos
que fos ben tendre i regalimós?

Nostresenyor que tot ho veu,
vol ajudar-lo, vol ajudar-lo,
Nostresenyor que tot ho veu,
vol ajudar el galifardeu.

-Ves sant Francesc, el franciscà,
a donar exemple, a donar exemple!
-Ves sant Francesc, el franciscà,
a donar exemple de ben menjar;

que el Llop ferotge quan ve la nit,
pateix d'insomni, pateix d'insomni,
que el Llop ferotge quan ve la nit,
no sap estar-se en el seu llit.

El sant gaudia al Paradís,
no vol anar-hi, no vol anar-hi,
el sant gaudia al Paradís,
-mai la Maria no hi consentís.

-Ves-hi Francesc el franciscà,
-diu la Maria, diu la Maria-,
ves-hi Francesc el franciscà,
a donar exemple al teu germà!

Les nenes maques al dematí
s'alcen i reguen, s'alcen i reguen,
les nenes maques al dematí
s'alcen i reguen el seu jardí.





Troba la bèstia en un jardí,
flairant la flaire, flairant la flaire,
troba la bèstia en un jardí,
flairant la flaire d'un bon bocí.

-Bon Llop, escolta el meu sermó:
La carn no és bona, la carn no és bona!
-Bon Llop, escolta el meu sermó:
patiràs l'úric en el ronyó!

-Germà Francesc, el franciscà,
et diré mestre, et diré mestre!
-Germà Francesc, el franciscà,
si em convidaves a un bon sopar!

Ja van plegats a L'Entrepà,
que és a Manresa, que és a Manresa,
ja van plegats a l'Entrepà,
el santuari del bon menjar.

El Llop somriu com un pillet,
llegint la carta, llegint la carta,
el Llop somriu com un pillet,
perquè s'acosta un gran banquet!

-Primer voldria un entrepà,
de botifarra, de botifarra!,
primer voldria un entrepà,
de botifarra sucada amb pa!

Però Sant Francesc el franciscà,
quina plorera, quina plorera!,
però Sant Francesc el franciscà,
el garrí, plora, com un germà!

-Doncs vull perdius i pardalets,
una renglera, una renglera,
doncs vull perdius i pardalets,
molt ben posats dins d'un llonguet.

En sentir el Llop, el franciscà
es mor de pena, es mor de pena!
En sentir el Llop, fa el franciscà:
-Ai, que mai més no podran cantar!

El Llop en veure perillar el tec,
fet una fúria, fet una fúria,
el Llop en veure perillar el tec,
crida: -Porteu-me un bon bistec!

El nostre pobre franciscà,
de la sentida, de la sentida,
el nostre pobre franciscà,
de la sentida es desmaià.

I així va ser com el Llop va prendre Sant Francesc entre dues llesques de pa de pagès i se'l va menjar de viu en viu.
I a causa d'aquest esdeveniment esgarrifós, i per tal de restituir la memòria del sant, el senyor Joan Morros, l'amo del bar, va encomanar al Pollastret, el seu trobador, d' introduir a la carta d'entrepans de l'Entrepà, el Sant Francesc, el primer entrepà vegetarià del món, l'entrepà de fulles d'enciam amb escarola, i en record dels ullals afilats del Llop ferotge, van acordar de posar-hi dues dentetes d'all en un extrem.
I si algú vol saber què li va passar al Llop, us diré que és a l'infern, fent tabola amb els dolents, amb els desagraïts, i amb algunes nenes maques que també hi són; i l'ànima de Sant Francesc va tirar amunt i va tornar al Paradís on, des de llavors, gaudeix amb la Mare de Déu i les bones companyies de la pau dels sants.

Les nenes maques al dematí
s'alcen i reguen, s'alcen i reguen,
les nenes maques al dematí
s'alcen i reguen el seu jardí.

Jo també rego al meu hortet
faves i pèsols, faves i pèsols,
ja també rego al meu hortet,
faves i pèsols i el julivert.

9 comentaris:

El President ha dit...

Em pregunta la Rita quin és el meu bàndol, el dels vegetarians o el dels carnívors. Ja he dit en més d'una ocasió, que sóc dels qui estan en mig, per responsabilitat, i així, a vegades em decanto per uns, d'altres vegades em decanto pels altres. La pau de la família és el primer.

El Rector ha dit...

Jo també sóc dels vostres. I si jurar no fos lleig, juraria que entre àpat i àpat no menjo tall. Olivetes, chips, algun carquinyoli..., res, foteses.

Franz ha dit...

De fet, la majoria de persones es mengen a elles mateixes, començant per San Francesc. La vida és un consum.

Maria Lluïsa ha dit...

Que les persones es mengen a elles mateixes? Que vols dir? Tu et menges a tu mateix?
Franz, estàs com una cabra! (amb perdó de les cabretes i que ningú no se les mengi!)

El Doctor Bucèfal ha dit...

El món és pler de psicòpates. No em malinterpreteu, no estic dient que en Franz ho sigui. Però el món és pler de psicòpates, n'hi ha molts.

Rita ha dit...

Franz, estic preocupada per la teva salut!

Franz ha dit...

Potser no em vaig expressar bé, i no m'agrada gaire que us preocupeu tant per mi. Volia dir que la Naturalesa s'alimenta d'ella mateixa. Quin és el seu aliment, si no?
Él vi negre fa sang.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Rita ha dit...

El vi negre, la sang?
Franz, vols que anem al metge?