Ha arribat a la biblioteca de la nostra associació un llibre
extraordinari. En Licor, el bibliotecari, me l'ha passat sense dir
res però amb un gest enigmàtic, que encara no sé com he
d'interpretar. És un llarg poema d'Enric Casasses que es diu: Uh! Al
peu del títol, escrit amb lletres enormes que ocupen tota la
coberta, hi ha una anotació escrita amb lletra molt menuda que diu:
Uh és un que en un microsegon en que el metro pràcticament
s'atura a mig túnel, reviu un instant de la infància sortint de
sobte de l'amagatall d'un portal i cridant uh! a algú, i a l'hora té
baixant de la font del gat enganxada al cervell. Qualsevol fragment
d'x versos (x>=1) conté l'obra sencera (9072 versos). Cada pàgina
es pot prendre com un poema independent titulat també uh (28
versos).
Aquest llibret m'agradaria proposar-lo gairebé com un manual d'us
en relació a les nostres activitats, o si voleu, com un llibre de
text indispensable. Si us sembla bé, li proposaré al Secretari que
inclogui aquestes consideracions a l'ordre del dia de la propera
reunió.
Proveu d'entrar-hi, submergiu-vos-hi. No hi ha començament, no hi
ha final, no hi ha mig ni entremig. És una caiguda lliure en un pou
que no té fons, negre, espurnejant; i això, estimats amics i amigues que
sabeu de que parlo, no és la nostra migdiada?
Però, perdoneu..., acabo de parlar d'una caiguda? El parlar ens confon. Escolteu algunes consideracions de l'autor que m'agradaria afegir a les anteriors:
Uh no és un poema-riu sinó el
contrari: a cada frase, a cada vers, a vegades fins a cada paraula, hi
faig un salt cap amunt, contra corrent, i el resultat no se’n va avall
fins a la mar “que és el no-res” sinó que puja com un salmó
que sense pensar-s’ho, superant a cada salt un escaló més ardu que
l’anterior, torna cap al lloc on va néixer. No és doncs un poema-riu
sinó un poema-salmó. El que falla és que de salmó jo no en tinc res, i
més aviat els animals aquàtics amb què m’identifico, els que sí que
freqüenten la meva obra, són el gratonell (nom escalenc del cranc,
bèstia petita que sempre va endavant encara que miri enrere), la sardina
(amenaçada per les gavines, pels pescadors i pels implacables dofins),
la garota (de bellíssims moviments en la seva quasi immobilitat), el pop
(que en el cas concret de l’Uh n’és un dels protagonistes principals i
que també surt en altres obres meves).
Aquí teniu la primera pàgina del poema en qüestió, i després una altra, (no sé
quina perquè no venen numerades). L'obra sencera per duplicat:
Uh
u baixant nu
vela de pirates
millor
que me'n vagi
que aquí
ja no hi ha re
digué en jan de la porta
quadrant de diable
tres cents llibants
dosificats
un dia o
tu per ací jo per allí
nove_leta llavors
t'ho explicaré
l'altra vegada
perderes deu anys
o t'oferí un minut
no vol ningú
ferides menudes
feridus rebudus minutus
la jaqueta estripà
son esternut
quan tinc
a taula ton
maferrogreujuguet
m'aferro al teu greument
i sóc un pom
només seran quatre o cinc
incomoditats
suplementàries
durant trenta o quaranta
anys
que a l'hora de la
varietat
es converteixen en trenta
o
quaranta mils tant es
aguantarem
el put la pua diu
no pot ser la
vaig canviar ahir o
l'altre
seran serrans
el pop no en dubta
les tècniques
la crema hidratant que
esborra els
evangèlits escrits a les
plantes dels peus
el vit put a trepitjadora
mas
sa maquillada el maquis se
l'empassa ve-li àngel
quina quimera
i a mi quina quima
m'assegura
les cames
el mal temps?
eren altres vies, altres
vores
la cosidora que era
mig amiga de la
trepitjadora
la taca de tinta a
l'uniforme dels
calamarsos
d'aquesta faisó catorze
déus van passar-hi en
