Hi ha mirra als cabells negres de la Veritat (Versions de poesia antiga, de Segimon Serrallonga)

Ens va caure a les mans el llibret "Versions de poesia antiga" de Segimon Serrallonga, i des que l'estem llegint ens hem tornat més greus.
"Hi ha mirra als cabells negres de la Veritat". Aquesta frase, i també aquesta altra: "La Veritat vol l'embriaguesa a dintre", que es troben a la tomba del visir Rekhmire, a Tebes d'Egipte, de devers el 1430 aC, ens obsessionen de dia i de nit.
En Serrallonga diu: "Mirra hi té dues funcions: l'ordinària, aromar amb mirra real els cabells reals, que són d'una negror blavissa i brillant, com veiem en l'estatuària i la pintura, i la funció figurada,  que l'inscriptor aplica metonímicament a Maat (la Veritat) a fi de destacar-ne les qualitats d'amargant i pungent. La síntesi de la Veritat egípcia es fa unint les dues inscripcions: Maat és vital, resplendent, olorosa, amargant i pungent".
Que és la Veritat? Tenim algunes controvèrsies i a vegades sembla que parlem de coses diferents.

Escolteu el Cant de l'Arpista:

     (Cant que hi ha a la capella del rei Antef el benaurat
     davant per davant de l’arpista)

  Aquesta és la deixa del bon príncep de destí feliç.

Les generacions se’n van, desapareixen,
d’altres en vénen, des del temps de l’antigor.
Així els déus i els qui abans vingueren a la vida
avui a les piràmides reposen.

Els nobles i els més gloriosos esperits
són en llurs tombes sepultats.
Bastiren temples i capelles:
no en queda res. Què se n’han fet?

Encara sento les paraules
de Hardjedef i d’Imhotep.
S’han convertit en dites
amb més vida que no ells.

I què són ara els seus indrets de culte?
Els murs van caure en runes,
els llocs on foren reverits no són enlloc,
com si mai no haguessin existit.

No n’hi ha ni un que pugui retornar
per dir-nos-en l’estat, quina és la seva sort,
i pugui dur la pau al nostre cor
fins que arribem al lloc on ells han arribat.

Així doncs satisfés el teu desig,
fes que el teu cor oblidi, i l’oblidança
et serà l’honra fúnebre més pia.
Creu el teu cor durant tota la vida.

Vessa mirra damunt la teva testa,
vesteix de lli ben fi,
perfuma’t amb l’essència més pura
de les divines serves.

Acreix la teva benaurança,
no et deixis fatigar la ment.
Segueix el teu anhel i el que t’és bo,
fes el que has d’acomplir en aquest terra.

No neguitegis el teu cor
fins el dia del fúnebre lament.
El Cor Feixuc no escolta pas els planys:
cap plany no salva del sepulcre.

Fes-te el dia feliç,
i no te’n cansis,
que ningú no s’emporta els béns a l’altre món,
pensa que cap dels que han partit no torna.

(versió de Segimon Serrallonga. Edicions 62, Empúries)