La condició de l'artista. Guilhem Magret. Non valon re coblas ni arrazos

"Ghillems Magretz va ser un juglar de Vianes", diu la seva Vida, "jugador i taverner. I va fer bones cançons i bones cobles. I va ser molt estimat i honrat; però mai no va anar gaire ben vestit perquè tot el que guanyava ho despenia malament a la taverna i en el joc. Al final de la seva vida es va recloure en un hospital a Espanya, a les terres d'en Roiz Peire dels Gambiros".

Passen els anys, però hi ha coses que no canvien gaire.  Escolteu què deia Guilhem Magret fa vuit-cents anys: 

Non valon re coblas ni arrazos

ni sirventes; tan es lo monz deliz

qe per dos solz serai meillz acollitz,

si·ls port liatz en un de mos giros,

que per cent vers ni per doz cenz cansos.

No valen res ni cobles ni cançons,

ni el sirventès; tant és el món neulit,

 que per dos sous seré millor acollit

-si els porto amb mi guardats i ben rodons-

que per cent versos i tantes més cançons!

Dels doze aurai a beure et a manjar,

e·ls oit darai a foc ez a colgar,

e dels quatre tenrai l’ost’en amor

meilz non fera pel Vers del Lavador.

Per dotze sous tindràs beure i menjar,

amb vuit el llit parat vora la llar,

i quatre pagaran els mals costums
millor que el millor vers de Marcabruns!

(trad. Salvador Giralt)