dilluns, 16 de març de 2015

En un vergier sotz fuella d'albespi...




Ara que l'albaspí està florit i ben florit, i ens encisa amb la seva olor de mel, encara que ens enutja amb les seves punxes afilades, sembla adequat transcriure aquesta albada anònima que diu Martí de Riquer que és una de les més belles i característiques albades provençals. Aquí la tenim:

En un vergier sotz fuella d’albespi
tenc la dompna son amic costa si,
tro la gayta crida que l’alba vi.
Oy Dieus, oy Dieus, de l’alba! tan tost ve.

En un verger, davall d’un albespí,
la dona té l’amic en el seu si,
fins que la guaita crida: ja  és aquí!
Oh Déu, oh Déu, ve l’alba!, tantost ve!

“Plagues a Dieu ja la nueitz non falhisn
ni mieus amicx lonc de mi no’s partis
ni la gayta jorn ni alba no vis!
Oy Dieus, oy Dieus, de l’alba! tan tost ve.

“Plagués a Déu que la nit no fallís
i el meu amic lluny de mi no partís,
i mai no, l’alba, guaita, descobrís!
Oh Déu, oh Déu, ve l’alba!, tantost ve!

Bels dous amicx, baizem nos yeu e vos
avals els pratz, on chanto’ls auzellos,
tot o fassam en despieg del gilos.
 Oy Dieus, oy Dieus, de l’alba! tan tost ve.

Bell dolç amic, besem-nos jo i vos,
avall als prats on canten els cantors,
tot ho facem a despit del gelós!
Oh Déu, oh Déu, ve l’alba!, tantost ve!

Bel dous amicx, fassam un joc novel
yns el jardi, on chanto li auzel,
tro lo gaita toque son caramelh.
Oy Dieus, oy Dieus, de l’alba! tan tost ve.

Bell dolç amic, farem un joc novell
en el jardí on canten els ocells,
fins que sentim del guaita el caramell!
Oh Déu, oh Déu, ve l’alba!, tantost ve!

Per la doss’aura qu’es venguda de lay,
del mieu amic belh e cortes e gay,
del sieu alen ai begut un dous  ray.”
Oy Dieus, oy Dieus, de l’alba! tan tost ve.

Amb l’aura dolça vinguda d’allí,
el meu amic bell, alegre i fi,
del seu alè, un dolç raig m’endolcí”.
Oh Déu, oh Déu, ve l’alba!, tantost ve!

La domna es agradans e plazens,
per sa beutat la gardon mantas gens,
et a son cor en amar leyalmens.
Oy Dieus, oy Dieus, de l’alba! tan tost ve.

La dona és agradable i plaent;
per la bellesa l’admira la gent.
En el seu cor estima lleialment.
Oh Déu, oh Déu, ve l’alba!, tantost ve!

(trad. Salvador Giralt)