dimecres, 11 de març de 2015

mes de març







Arriba el bon temps! I això, en el nostre balneari glacial, on a l'hivern passem tant de fred, és una bona notícia.


     Ara som a primers del tercer mes de l'any,
                aquest mes de frontera que va del fred hivern
                (no s'acaba mai, ai!, aquest collons de fred,
                per bé que els més vells diuen que l'avui ja no és fred),
                que va del fred hivern als dies més amables,
                quan els camps broden verds i els arbres posen fulla;
                la Natura es vesteix i allò que era despulla
                -els troncs com esquelets insensibles i freds-
                ara ho tens viu i verd, pertot el color verd,
                un verd, el primer verd, que de tan prim es perd.
                Puja el sol en el cel i en passar el punt vernal
                ens plou un polsim d'or que l'ànima, animal
                que jo sóc, me l'esvera i la torna més fera.
                Queda lluny el solstici, encara ha d'arribar,
                i això meu ja és un vici: no saber-lo esperar.
                I encara som a març, a primers d'aquest març
                que viu a la frontera i és força liberal
                en negocis de canvi (treballes l'intercanvi
                com un contrabandista; mai no seràs rendista!);
                tant prodigues bonança com disposes, per xanxa!,
                els freds que fan més mal sense gens de recança.
                Març marçot que t'emportes les velletes que pots
                de la vora del foc. Març marçot, dolentot!

(Salvador Giralt)