Una tensó entre Guilhem Rainol d'At i Magret: pujat m'es el cap so qu'ins el ventre no·m cap

Discussió potent i força incomprensible i endimoniada, on els mots semblen dir el que diuen i a la vegada tot el contrari. És ironia? Segurament, i portada a les seves últimes conseqüències. Els trobadors són els mestres de la paradoxa. Escolteu:

 Magret, pujat m’es el cap

so qu’ins el ventre no·m cap:

bos etz per lista e per drap,

mas qi be·us quer ni·us esterna

trobar vos pot, si no·us sap,

pres del vaysselh ab l’enap;

qu’ades tendez vostre trap

lai on sentetz la taverna.

Magret, m’ha pujat al cap

ço que al ventre no em cap:

sou bo per ribet i drap,

i qui us busca en cort externa,

us pot trobar, si no us sap,

prop de la bóta i l’anap;

perquè adés planteu el drap

ben a prop de la taverna.

Guillem Rainols, a mescap

metrai mos motz; que ar rap

de tal luec –e trop no·m gap-

on non vuelh lum ni llanterna;

e s’ieu a vilans escap,

si que negus no m’atrap,

doncx tenc lo parlar per gap.

En talant ai que·us esquerna.

Guillem Rainols,  colinap

són els mots; m’he fet escap

de cert lloc on, cap per cap,

no hi vull llum ni llanterna;

als malnats els dic: sap!,

per no rebre’n cap arrap,

que parlar escalfa el cap.

Escarnir-vos em governa.

A penes hi truep que·y lim,

mercè d’En Bernat Razim,

Magret, que us ten sec e prim

en estiu i quant yverna.

E·us ai vist un tal noyrim,

los varos qu’avetz el sim,

que·us fan plus lag qe Caym

e·us reverson la luzerna.

No trobo greix ni saïm

gràcies a Bernat Razim,

Magret, que us té sec i prim

a l’estiu i quan hiverna.

I us he vist tal rebrotim

de grans escampats pel cim,

que us fan més lleig que Caïm

i us trabuquen la llanterna.

Guillem, de la claustra·us vim

Issir enseint un vim;

e s’ieu de vos no m’escrim,

non vuelh mais beur’ab Maerna;

qu’anc pus nos enjoglarim,

vos ni yeu non sai auzim

tan bos mots ni que mielhs rim

cum”Vos don l’arma s’enferma!”.

Guillem, del claustre us vim

sortir cenyit amb un vim;

i si no ens batem-batim

no vull més beure a Maerna;

des que de joglars vestim

vos i jo, no sé que oïm

tan bons mots ni millor rim:

“amb vos l’ànima s’inferna!”.

Adug vos an a derroc,

Magret, dat, putans e broc

-quascus i fes so que poc-

e·l foudatz que vos governa!

Joglar vielh, neci, badoc,

si mais voletz qu’m vos loc,

chantatz cum l’autre mairoc

de Mainier o Audierna!

Us ha portat l’enderroc,

Magret, daus, putes i el broc

-tots hi han ajudat un poc-

i la bufa que us governa!

Joglar vell, neci, badoc,

si voleu fer aplec pinyoc,

canteu com aquell badoc

de Mainier o d’Audierna!

Per nos laissetz vostre floc,

et avetz el suc maynt loc,

Guillem, don a menys maynt floc,

cara de boc de Biterna!

E no·us cugetz que·us hi toc,

qu’anc jorn pipidos no·m moc,

que no·y a pel, pus no·y ploc.

E tenetz dreg vays Salerna.

La sotana ens vau dar en troc,

i teniu la testa enlloc,

Guillem,  clapes i manyocs,

cara de boc de Biterna!

Em fatiga el vostre joc

-jo de la bóta no em moc-,

pelat i sec com un soc.

Aneu de dret a Salerna.

Magret, ben saup selh que·us moc

del senrier detras lo foc,

que val mais odors de broc

contra sabor de sisterna.

Magret, bé sé quan us moc

del cendrer, detràs del foc,

que més val olor de broc

que el sabor de la sisterna.

Per so no·us cuietz que·us toc,

en rossinier, nas de croc;

mas tornatz en vostre loc

on portavatz la llanterna!

No cuiteu ni molt ni poc,

ronsejaire, nas de croc;

au, torneu al vostre lloc

on portaveu la llanterna!

(trad. Salvador Giralt)