dimarts, 2 de juny de 2015

Guiraut del Luc i el seu sirventesc contra el comte de Barcelona: Ges sitot m'ai ma voluntat fellona




Aquest sirventesc constitueix un seguit d'acusacions al comte de Barcelona, Alfons II dit el cast. D'entrada el que sobta més és l'acabament en ona de tots els seus versos. Suposem que el trobador va prendre aquesta direcció en part motivat pel fet que l'acció discorre en un territori on hi ha un gran nombre de topònims amb aquesta terminació: Barcelona, Tarascona, Tarragona, Narbona, Magalona Geona, Saona, Mediona, Girona, Escalona, Aytona, Botona, Vallbona, a més dels noms Boves d'Antona, Maimona, i Peirona, que li forneixen ben bé la meitat de les rimes. Això li dóna un caràcter molt modern, que ens recorda les lletres del rap. 
Però el que ens fa més gràcia d'aquest text, és la ironia tan extrema de Guiraut, que el porta a expressar-se, gairebé sempre, en termes contraris al que vol dir.
Com que es tracta d'un sirventesc i parla de fets molt concrets del seu temps, que segurament el lector modern desconeix, he deixat algunes de les notes del traductor.
I m'agradaria formular una pregunta als nostres associats i a qualsevol tafaner que ens visiti: seria possible, avui dia, el sirventesc? Vull dir el sirventesc polític, implicats en les polítiques del gran món.
Escolteu!



Ges sitot m’ai ma voluntat fellona
no·m lais non chant el son Boves d’Antona,
q’ieu veill la nuoich, qan l’autra gens s’asona,
d’un pessament qu·l  cor mi revirona.
Be·m maravill co·l coms de Barselona
·s poc desliurar de tan falsa persona.

Per bé que tinc la voluntat fellona,
vull cantar amb solfa de Boves d’Antona;
vetllo de nit, quan la gent s’abandona
i un pensament al cor se m’engirona.
I em sobta que el comte de Barcelona
resti al costat de tan falsa persona.

II
L’autrier qan moc de Proenssa la bona
paget mout gen homes de Tarascona,
que tot l’aver que trais de Terragona
dis qe·il cazec sotz lo pon de Narbona
el mar Folquier qan moc de Magalona,
et espès lo dintre Genoa e Saona.

Quan va partir de Provença la bona,
va pagar bé els homes de Tarascona:
tot el diner portat de Tarragona,
diu que va caure al pont de Narbona,
al mar Folquer, sortint de Magalona;
però el va gastar de Geona a Saona.

III
Mout fai gran tort qui de ren l’ochaisona,
c’anc ab engan non conquis Mediona,
ni fetz raubar mercadiers a Girona,
ni tolc Polpitz als templiers  d’Escalona.
Aitals reis deu portar croz’e corona
de part son avi, don totz lo mons rassona.

Fa un gran tort qui la culpa li dóna,
que amb engany no conquerí Mediona,
 ni feu robar mercaders a Girona,
tampoc Polpís als templers d’Escalona.
Un tal rei deu portar creu i corona
de part de l’avi, d’on tothom bugona.

IV
Li sarrazin de Fraga e d’Aytona
l’an enseignat cum entr’els si razona:
Salem alec, volon que lor responda,
per Ualica zalem, cui Dieus confona;
mas bels arnes li presta Na Maimona
qan viest la çupa ab l’obra salamona.

Els sarraïns de Fraga i Aytona
l’han ensenyat com entre ells s’enraona:
“Salem alec”; i ell respon i assaona:
“Ualica zalem”,  cui Dieus confona!
I un bell arnés li presta Maimona:
vesteix la juba amb l’obra salomona.

V
Arnaut, juglar, mal huillat, cara trona,
ab ben fer temps passaras la Botona,
que la nouich gela e·l dia plou e trona,
e tu non as enqer souta ta gona.
Rendetz la·l oste, ans que trop vo·n somona,
q’ie·us pagarai al laus de Na Peirona.

Arnaut, joglar, mal ullat, cara trona,
amb temps esquiu passaràs el Botona,
que de nit gela i de jorn plou i trona,
i empenyorada  tens la valona.
Porteu-lo a l’hoste -però amb ull, apetona!-,
i us pagaré amb lloances a Peirona.

VI
 Reis apostitz, Marquesa·us ochaisona
-pois Cabrieira· us ditz reig de Mediona-
de las tres monges q’enpreignetz a Valbona
quand agron dich completa et ora nona.

Rei aparent, Marquesa culpa us dóna
-ja que Cabrera us diu rei de Mediona-,
de les tres monges que vau prenyar a Vallbona
després de dir completes i hora nona.

(Trad. Salvador Giralt)


Notes:
   
I,2 Es fa referència al cantar de gesta de Daurel et Beton que té per protagonista Boves d’Antona.  Guiraut del Luc utilitza la seva melodia que era molt coneguda en aquella època.
I,5 Després ens dirà que el comte de Barcelona es troba a l’altra banda del riu Botona. Entenem que aquesta falsa persona és el nostre trobador.
II, 4 El pont de Narbona tenia més d’un quilòmetre de llargada, i el mar Folgar era un dels grans estanys que creuava el pont.
III, 5 El rei Alfons II era net de Ramiro dit el monje, rei privatiu d’Aragó.
IV, 2 L’acusa de simpatitzar amb els sarraïns i amb els jueus.
VI,  Marquesa d’Urgell, esposa de Ponç  de Cabrera que es va sublevar contra el comte de Barcelona i li va haver de cedir el castell de Mediona.  Alfons II va visitar el monestir de Vallbona de les Monges el juliol de 1178.