Fa temps, quan ens interessàvem per la ciència, vam calcular el pes del món. En Sergi ens va assessorar, i vam determinar-lo amb gran exactitud: 5.960.000.000.000.000.000.000.000.000 kg.
El cas és que l'escrit que ve a continuació ho corrobora. I no és només un escrit, és un poema. Quan el vam sentir recitar per primera vegada, vam quedar esfereïts, i molt i molt cansats. Per que? Perquè el recitador, mentre recita, carrega, a coll, el Món. Sí, el món sencer! S'ha de tenir molta força per recitar-lo, i recitar-lo amb la companyia d'un bon músic, que com veureu és una ajuda indispensable. Acomodeu-vos i escolteu:
El Món és una criatura pesada i
consentida
que demana atencions de tota
mena,
un nen aviciat que sempre vol
anar a coll
i pesa com el plom i fa de mal
portar...
(aquí el nostre recitador, davant la sorpresa dels oients, va carregar el Món a coll. Un prodigi digne de veure!)
I encara, si només fossin vaques
i paisatges,
però hi ha moltes més coses...:
indústries, autopistes, ciutats
de tota mena i condició,
els avions, els trens, els
transatlàntics, les muntanyes,
els gratacels altíssims,
i tants de personatges omplint
els hemicicles
amb discussions inacabables....,
tot és aquí ficat en aquest nen!,
i moltes altres coses....:
idees, nuvolades, rodolins,
i les metamorfosis simultànies
i polifòniques que el tornen
inquiet;
i gent per tot arreu, hi ha molt
de moviment,
un formiguer de gent infatigable
omplint tots els racons
amb els seus tràfecs
sorprenents...
Tot és aquí, ficat en aquest nen!
I també certes coses..., suposo
que m'enteneu,
hi ha certes coses que pesen més
del compte,
això és el més pesat de tot:
algunes coses que pesen més del
compte!
Sort de la música que m'ajuda
a mantenir en suspens
aquesta criatura tan pesada!
Canta-li una cançó perquè no
pesi,
canta-li una cançó que el torni
lleuger com una ploma...
Demanes atencions de tota
mena,
demanes abraçades i petons,
demanes que t'acotxin,
demanes que et bressolin,
demanes que t'adormin amb
cançons...
Demanes que et consolin quan
gemegues,
que et portin i et passegin
pels jardins,
demanes que et contemplin,
et riguin les gracietes,
i sonin, per distreure't, el
zing-zing...
Ho ha calcular en Sergi que en
sap molt.
Després de fer un munt
d'operacions
al seu quadern de fulls
quadriculats,
penjant i despenjant el llapis
del relleix de les orelles,
a prop d'allà on li bull el
rapidíssim pensament:
“el pes del món”, ha dit amb gran
solemnitat,
“és de cinc mil nou-cents seixanta quadrilions
d'atapeïts i densos quilograms!”.
No hi ha balança en aquest món
que pugui suportar aquest
disbarat de pes:
cinc mil nou-cents seixanta
quadrilions...
Un número molt llarg que costa de
pair,
un fotiment de zeros i més zeros
que surten pels marges de la
dreta
del seu quadern de fulls
quadriculats,
el cartipàs d'en Sergi.
És clar que de vegades m'assalten
alguns dubtes...
Em pregunto..., em pregunto si
estic prou preparat,
i si potser m'hauria
d'entrenar...
Porto una vida tirant a
sedentària
sense deports ni llargues
caminades,
mai no refuso l'ascensor quan hi
ha ascensor,
i vaig amunt i avall amb
motoreta...,
no faig abdominals i menjo el que
m'agrada...
Moltes vegades m'assalten alguns
dubtes...
Ara mateix em tiben els braços i
els canells!,
les cames em tremolen i els
genolls
grinyolen com frontisses
rovellades,
els costa d'aguantar!,
i fins i tot em sembla que se
m'inflen les venes en el coll
i el cor se m'accelera,
i això per no parlar de la
columna, de la columna principal...
Sort de la música que m'ajuda
a mantenir en suspens
aquesta criatura tan pesada!
Canta-li una cançó perquè no
pesi!
Canta-li una cançó que el torni
lleuger com una ploma...!
Demanes que et netegin les
caquetes,
et banyin i et mantinguin
sempre net,
que et mimin i et pentinin,
et freguin amb colònies,
i t'alcin mentre et diuen:
patufet!
A l'hora de la nit quan t'
acoquines
demanes a la mama protecció.
Demanes i demanes,
demanes que t'estimin,
demanes i demanes atencions...
Però m'esforço, i tant com
m'esforço!,
m'esforço a aguantar el Món
i bufo gairebé perdent l'alè...
Sabeu perquè m'esforço en un
treball
que sobrepassa la força i la
mesura
d'un home qualsevol del segle
vint-i-un?
Perquè sóc èpic!
Sí, perquè sóc èpic!
Que vingui algun cronista
a escriure aquesta gesta!
Que toquin les campanes i proclamin
que el Món està en suspens:
ni a dalt ni a baix,
ni massa amunt ni massa avall!,
enmig.
El Món està en suspens...
(Salvador Giralt)
