dilluns, 15 d’abril de 2019

El secret d'en Joe Gould, de Joseph Mitchell


De seguida hem sintonitzat amb en Joe Gould. Estem segurs que s'hagués trobat molt bé amb nosaltres, i hagués aportat el seu glamour desinteressadament a les nostres trobades, sense demanar-nos de contribuir excessivament a la seva causa (aquí potser hauríem punxat).
El llibre ens ha agradat molt i ens ha divertit.
Ara que ve sant Jordi i els carrers se'ns ompliran de paradetes de llibres, escolteu el que diu aquest paràgraf:
"Suposem que hagués escrit la Història oral, vaig reflexionar; probablement no hauria estat en absolut el gran llibre que ell havia profetitzat que seria arreu on anava, ja que els grans llibres, fins i tot els llibres grans a mitges, i fins i tot els bons i els bons a mitges, són summament rars. A tot estirar, segurament hauria estat una curiositat. Pocs anys després d'haver sortit al mercat, se n'haurien trobat exemplars als prestatges de rareses de totes les llibreries de vell del país. En qualsevol cas, vaig decidir que, si hi havia alguna cosa de què la raça humana estava prou proveïda, fins i tot proveïda en excés, era de llibres. I pensant en la cataracta de llibres, els Niàgares de llibres, els rius torrencials de llibres, els mars de llibres, les tones i carros de llibres que vessaven de les impremtes del món en aquell moment, poquíssims dels quals valdria la pena mirar, i ja no diguem llegir, va començar a semblar-me admirable que el Gould no hagués escrit el seu. Un llibre menys per atestar el món, un llibre menys per ocupar espai i cobrir-se de pols i viatjar sense ser llegit de les llibreries a les cases, i després a les llibreries de vell,  a les botigues de beneficència, als mercat i a altres llars i a altres llibreries de vell i a altres mercats i a altres llars, i així fins a l'infinit".
(trad. Griselda García)

I afegim un rodolí d'en Joe Gould que ha fet les delícies del Pollestret, encara riu:

A l'hivern sóc budista,
i a l'estiu sóc nudista.