dijous, 2 de gener de 2020

Oh Fortuna! del Carmina Burana.

Ara precisament estavem pensant de fer una coral i ja estem discutint el repertori.
No som gaire monjos ni monges, però sembla que ens estem posant d'acord a cantar, vestits amb sacs i saques, uns quans carmines...:

Oh Fortuna
velut luna,
statu variabilis,
sempre crescis
aut decrescis;
vita detestabilis
nunc obturat
et tunc curat
ludo mentis aciem,
egestatem,
potestatem
dissolvit ut glaciem.

Oh Fortuna,
com la Lluna,
astre variable;
sempre creixes
i decreixes!
Vida detestable,
obstrueixes,
restableixes,
trenques i refàs;
miserables
i notables
fonen com el glaç.

Sors immanis
et inanis,
rota tu volubilis,
status malus,
vana salus
sempre dissolubilis,
obumbrata
et velata
michi quoque niteris;
nunc per ludum
dorsum nudum
fero tui sceleris.
  
Sort monstruosa,
desastrosa,
roda prostituta;
flor inversa,
ets perversa,
sempre dissoluta.
Amagada
i velada
festeges per mi;
suca-mulla
que despulla,
el teu joc roí!

Sort salutis
et virtutis
michi nunc contraria,
est affectus
et defectus
sempre in angaria.
Hac in hora
sine mora
corde pulsum tangite;
quod per sortem
sternit fortem,
mecum omnes plangite!

Sort, salut
i virtut,
ara em són contràries;
lligues, fas
i el que fas
és presó diària.
Ja ve l’hora
se’ns demora,
vibra el cornetí;
que la sort
perd el fort,
ploreu tots amb mi!

(trad. Salvador Giralt)