Oh Fortuna! del Carmina Burana.

Ara precisament estavem pensant de fer una coral i ja estem discutint el repertori.
No som gaire monjos ni monges, però sembla que ens estem posant d'acord a cantar, vestits amb sacs i saques, uns quans carmines...:

Oh Fortuna

velut luna,

statu variabilis,

sempre crescis

aut decrescis;

vita detestabilis

nunc obturat

et tunc curat

ludo mentis aciem,

egestatem,

potestatem

dissolvit ut glaciem.

Oh Fortuna,

com la Lluna,

astre variable;

sempre creixes

i decreixes!

Vida detestable,

obstrueixes,

restableixes,

trenques i refàs;

miserables

i notables

fonen com el glaç.

Sors immanis

et inanis,

rota tu volubilis,

status malus,

vana salus

sempre dissolubilis,

obumbrata

et velata

michi quoque niteris;

nunc per ludum

dorsum nudum

fero tui sceleris.

  

Sort monstruosa,

desastrosa,

roda prostituta;

flor inversa,

ets perversa,

sempre dissoluta.

Amagada

i velada

festeges per mi;

suca-mulla

que despulla,

el teu joc roí!

Sort salutis

et virtutis

michi nunc contraria,

est affectus

et defectus

sempre in angaria.

Hac in hora

sine mora

corde pulsum tangite;

quod per sortem

sternit fortem,

mecum omnes plangite!

Sort, salut

i virtut,

ara em són contràries;

lligues, fas

i el que fas

és presó diària.

Ja ve l’hora

se’ns demora,

vibra el cornetí;

que la sort

perd el fort,

ploreu tots amb mi!

(trad. Salvador Giralt)