Bernart de Ventadorn, que va preferir de conservar la meitat de la seva dama que no pas perdre-la del tot

Aquí tenim el cas de l'altre dia, però a l'inrevés. S'ha invertit el triangle.

Bernart de Ventadorn va amar una dama bella i gentil, i la va honrar i servir tant que ella va fer tot el que ell va voler, tant en paraules com en fets. I va durar molt temps el seu goig en lleialtat i en plaers. Però després la voluntat de la dama va canviar, perquè ella va voler un altre amador; i ell ho va saber i en va estar molt trist i adolorit, i va pensar a separar-se d'ella, perquè li era molt molesta la companyia de l'altre. Després va decidir, com a home vençut per l'amor, que seria millor tenir la meitat d'ella que no pas perdre-la del tot, i quan era davant d'ella, amb els altres amics i altra gent, li semblava que el mirava més que a tots els altres. I moltes vegades deixava de creure el que havia cregut, tal com han de fer els lleials amadors, que no han de creure el que veuen els seus ulls si és en contra de la seva dama. Per això, Bernart de Ventadorn va fer aquesta cançó que diu:

Era'm cosselahatz, senhor,

vos, c'avetz saber e sen:

una domna'm det s'amor:

c'ai amada lonjament;

mas eras sai de vertat

qu'ilh a autr'amic privat,

ni anc de nul companho

companha tan greus no'm fo

Aconselleu-me, senyor

assenyat i sapient:

d'una dama tinc l'amor,

l'he amada llargament;

més ara sé de veritat

que té un amic privat,

mai no trobí companyó

que em causés tanta aflicció.

D'una re sui en error

e'n estau en pensament:

que m'alonje ma dolor,

s'eu aquest plaih li cossen.

E s'aissi'l dic mon pessat,

vei mo damnatge doblat.

Cal que'n fassa o cal que no,

re no posc far de mo pro.

Una cosa em fa por

i em té pres el pensament:

creixerà el meu dolor

si en aquest acord consent.

Si li dic el meu pensar,

el meu mal doblat serà.

Cal que faci o cal que no,

res no puc fer de mi en pro.

E s'eu l'am a dezonor,

esquerns er a tota gen;

e tenran m'en li pluzor

per cornut e per sofren.

E s'aissi pert s'amistat,

be'm tenh pert deseretat

d'amor, e ja Deus no'm do

mais faire vers ni chanso.

I si l'amo amb deshonor,

escarni em farà la gent;

i em tindran la gernació

per cornut i per sofrent.

Però si en perdo l'amistat

em tinc per desheretat

d'amor, i Déu no em darà

més de fer vers i cantar.

Pois voutz sui en la folor,

be serai fols, s'eu no pren

d'aquestz dos mals lo menor;

que mais val, mon essien,

qu'eu ay'en lesi la meitat

que'l tot perda per foldat,

car anc a nul drut felo

d'amor no vi far son pro.

Ja que estic en la bojor,

seré foll si jo no prenc

d'aquests dos mals el menor;

que més val, així ho entenc,

que jo en deixi la meitat

que no perdre-ho tot plegat,

car ningun amant traïdor

no ha obtingut mai cap guardó.

Pois vol autre amador

ma domn', eu no lo'lh defen;

e lais m'en mais per paor

que per autre chauzimen;

e s'anc om dec aver grat

de nul servizi forsat,

be de aver guizerdo

eu, que tan gran tort perdo.

Doncs voleu altre amador,

dama, jo no us ho defenc;

i m'abstinc més per paor

que per altre fonament;

si mai sóc gratificat

per algun servei forçat,

bé obtindré algun guardó,

jo, que miro pel perdó.

Li seu belh olh traidor,

que m'esgardavon tan gen,

s'atressi gardon alhor,

mout i fan gran falhimen;

mas d'aitan m'an mout onrat

que, s'eron mil ajostat,

plus gardon lai on eu so,

c'a totz aicels d'eviro.

Els seus bells ulls traïdors,

que em miraven gentilment,

si miren altre amador

cometen gran falliment;

però és tant el que m'han honrat

que, si mil fossin plegats,

mirarien on jo só

més que els de l'altre cantó.

De l'aiga que dels olhs plor,

escriu salutz mais de cen,

que tramet a la gensor

et a la plus avinen.

Manhtas vetz m'es pois membrat

de so que'm fetz al comjat:

qu'e'lh vi cobrir sa faisso,

c'anc no'm poc dir oc ni no.

Amb l'aigua dels ulls en plor,

escric saluts, més de cent,

a la gentilesa ho do

que és la més avinent.

Ben sovint he recordat

el que em féu al comiat:

va cobrir-se amb un mantó

sense dir ni sí ni no.

Domna, a prezen amat

autrui, e me a celat,

si qu'eu n'aya tot lo pro

et el la bela razo.

Dama, ameu el convidat,

i a mi ben d'amagat;

que jo obtingui el profit,

i ell, les sobres del convit.

Garsio, ara'm chantat

ma chanso, e la'm portat

a mo Messager, qu'i fo,

qu'e'lh quer cosselh qu'el me do.

Garsió, ara canteu

la cançó, i la porteu

a les mans del Missatger

que em farà de conseller.

(trad. Salvador Giralt)